La peli de... Joan Margarit

No us perdeu la peli del Joan (copropietari de la botiga The Cine de Barcelona): entendreu quan fanàtic es pot arribar a ser d'un personatge de cinema. Però no oblideu revisar les altres pelis favorites dels nostres lectors si voleu passar una bona estona amb els records cinèfils que tots tenim. Aquí teniu, sense més dil·lacions, la transformació del Joan Margarit en... James Bond!


Hi ha pelis que et marquen, que són un abans i un després a la teva vida. Algunes són clàssics i altres no ho seran mai. Em fa una mica de vergonya explicar com una peli com aquesta va formar part de la meva vida però tot té un perquè. La meva pel•lícula és PANORAMA PARA MATAR de John Glen (1985).



Anem enrere en el temps. Som a l'any 1986, jo sóc un xaval de poble de 10 anys que aprofita qualsevol ocasió per veure pel•lícules. La meva mare em diu "Peliculero" i té tota raó: la peli de la tele dels dissabtes a la tarda, els programes dobles al cinema als diumenges, les visites a casa d'amics que tenen un reproductor Beta o VHS i un valuosíssim carnet de videoclub i, les increïbles sessions matinals del dissabte al meu cole. Aixxx, quines matinals!!!
Cada dissabte, al meu cole, els nois de 8è d'EGB programaven una pel•lícula que començava a les 10:30 del matí a la sala d'actes. Ho feien per recaptar fons pel seu viatge de fi de curs. I jo no em perdia ni una. Obrien les portes d'un petit armari amb rodes amb una tele i un reproductor VHS a l'interior i començava la sessió: "Acorralado", "Tiburón" "Mad Max", "Indiana Jones y el Templo Maldito" "El Imperio Contraataca" "Rocky IV" i el meu estimat amic Bond... James Bond.

Recordo que no coneixia gaire el personatge, però quan vaig veure la primera seqüència amb la mirilla apuntant al Roger Moore i ell disparant-me amb la seva pistola Walter PPK, els meus ullets van brillar com mai. Amor a primera vista. Des de llavors, sóc fan de 007.
La pel•lícula comença com qualsevol de la factoria Bond. Acció a dojo però amb tocs d'humor: Roger Moore practicant snowboard en plena Sibèria mentre és perseguit per militars russos. La banda sonora: una cançó dels Beach Boys. Sublim! I llavors escolto a Duran Duran i veig els títols de crèdit (Maurice Binder) més flipants que havia vist mai. De fet, quan encara escolto aquesta cançó em ve un somriure d'orella a orella.



És un "James Bond crepuscular" i això és el que més m'agrada. "M" (Robert Brown), "Q" (Desmond Llewelyn), Moneypenny (Lois Maxwell) i el propi 007 ja són vellets. La guerra freda ha passat a la història i ells estan de camí al geriàtric. Per altra banda, reconec que els dolents no estan a l'alçada de Scaramanga, Goldfinger, Dr. No o Tiburón però el mix de Max Zorin (Christopher Walken) i May-Day (Grace Jones) és digne d'estudi.

La primera gran seqüència d'acció és a la Torre Eiffel (sempre he pensat que la millor manera de viatjar és veient pelis de Bond). La persecució per la Torre, el salt amb paracaigudes i el moment del Taxi (Renault 11) és trepidant. Anys més tard, 1989, vaig tenir l'oportunitat de viatjar a París i recordo que pujava les escales de dos en dos imaginant que perseguia a la Grace Jones. En fi, "un peliculero con licencia para flipar”.
Però, sens dubte, un dels moments més tòrrids de la pel•lícula (per un nen de 10 anys de l'època) era la seqüència de jacuzzi amb Roger Moore (a.k.a James Bond) ensabonant per darrera a una espia de la KGB (Fiona Fullerton). Recordo que vaig posar els ulls com a plats. I el diàleg... per emmarcar.
-    Noia Agent del KGB: "Esto es maravilloso."
-    James Bond: "Yo sí que noto algo maravilloso. ¿Te gusta así?"
-    Noia Agent del KGB: "No has cambiado, James..."


Li segueix el moment del Zepelí, l'incendi a l'Ajuntament de San Francisco que recorda al "Coloso en llamas" (però sense pressupost), la persecució en camió de bombers pels carrers de la ciutat i la mina. Un final d'infart amb una inundació, un psico-killer anomenat Max Zorin metrallant a tort i a dret a tots els seus treballadors miners mentre Grace Jones i 007 s'associen per treure la bomba que podria eliminar del mapa el "Valle de la Silicona" (traducció de la peli de “Silicon Valley”).
Sempre em quedaré amb les últimes paraules de May-Day (Grace Jones) abans de morir sortint de la mina: "¡¡¡¡Mata a Zorin por mí!!!!".

I jo, en aquell moment d'èxtasi, em vaig convertir per sempre en Bond... James Bond.