Traumes cinematogràfics #1

Cap comentari
Era estiu, a Blanes. Jo era molt petit, tenia 9 anys. I com us he comentat algun cop, el meu avi em portava al cinema a veure programes dobles (quan vell sona aquest concepte, no?). La idea és que se m'havia d'entretenir, i el cinema, en programa doble, suposava vora 4 hores de nen sota control. Vaig veure, com us podeu suposar, moltes pel·lícules, la major part de les quals he oblidat. Però hi ha un programa doble que mai he oblidat, probablement pel trauma i el xoc que em va causar.

Compte que el programador del cinema en qüestió tenia ganes de riure, perquè no se li va acudir una altra cosa que escollir dues pel·lícules diguem-ne "complementàries". Per una banda, Las sandalias del pescador (The Shoes of the Fisherman, Michael Anderson, 1968), la història de la nominació d'un papa interpretat per l'Anthony Quinn en el context de la guerra freda. 157 minuts de cardenals, converses interminables, fumates blanques i negres i una languidesa pròpia de la solemnitat del moment. Recordo molts colorins (les vestimentes cardenalícies) i una mena de sopor que em va envair des de les primeres seqüències. Diríem que amb aquesta peli un nen com jo ja tenia tots els números per acabar traumatitzat.

Però, com us deia, la conya del programador arrodonia la sessió amb la projecció de Malibu Beach (Malibu Beach, Robert J. Rosenthal, 1978), una peli d'universitaris cremats que passen les vacances fotent-se al llit amb qualsevol de les noietes fàcils que es passegen per la platja. Una peli que, a més, portava la qualificació Restricted americana, és a dir, que contenia escenes fortes i picants,  pits i culs (només de noia, això sí) a dojo i una alegria de viure, un "jiji" i un "jaja", que tirava d'esquenes.
Així que, ja ho veieu, el programa començava amb capellans i acabava amb adolescents roents d'hormones desbocades i mugrons durs com a pedres. Total, que la dels capellans em va traumatitzar de per vida amb l'església, d'això no en tinc cap dubte. En canvi no tinc clar quin efecte va tenir a posteriori en mi veure una peli com Malibu Beach. Recordo al·lucinar molt veient-la, però no sé com m'haurà afectat en la meva vida adulta. Ara, tampoc no us en donaria detalls si ho sabés, que aquest no és el lloc més adient; però si algun dia m'emborratxeu, estireu-me de la llengua que segur que hi ha algun trauma sexual ocult.

Aquí en teniu el tràiler que, això sí, està rebaixat (no hi veureu pits i culs, em sap greu) per tal de poder-lo passar en les sessions qualificades per a tots els públics. 

Cap comentari :