Goemon (2009) - Kazuaki Kiriya

Cap comentari
Japó és un país amb una manera molt particular d'acostar-se a l'art, sigui quina sigui la seva disciplina. I el pitjor de tot és que a occident rebem amb comptagotes les mostres que produeixen. És aquesta Goemon un magnífic exemple. Més espectacular i molt més entretinguda que El Senyor dels Anells del Peter Jackson -per posar un exemple de cinema occidental d'acció i disseny de producció titànic- aquesta fascinant història de revenja, intrigues polítiques i esbatussades de ninjes sobrenaturals atrapa des del seu espaterrant inici amb una fotografia manipuladíssima que tant reverbera els colors per fer-ne un deliciós quadre hipercromat, com dibuixa -digitalment- paisatges impossibles, castells magnífics i fa ballar lluitadors imbatibles.

La pirotècnia visual és tan aclaparadorament bella que un podria despistar-se fàcilment d'una trama més sòlida del que acostuma a ser habitual, a cavall entre uns flashbacks potentíssims i unes escenes d'acció realment espectaculars. Goemon, una mena de Robin Hood verídic de l'antic Japó feudal que, efectivament, robava als rics per repartir-ho entre els pobres, es troba ficat, per accident, enmig de la baralla pel poder pel país, en un moment turbulent, fruit de traïcions vàries i d'ambicions polítiques desbocades. El que no s'imagina en Goemon és que en realitat és el destí el que el crida a reprendre fils de la seva vida que havia volgut tallar en pos d'una mai del tot aconseguida llibertat individual.
Les històries que es repeteixen, els personatges que s'emmirallen, que es canvien d'identitat, formen un joc de miralls interessantíssim i molt entretingut d'observar.
Si bé el seu clímax final sembla traspassar la frontera que separa l'espectacle visual de la orgia sense ànima, aquest ens reserva unes quants cops d'efecte molt enginyosos que semblen, fins i tot, voler reclamar una relectura de la història escrita d'aquest bandit entranyable que és Goemon.
Coproduïda amb l'ajut de la Warner, és aquest un film d'acció i aventures que no decebrà als fans del gènere però que, sobretot, entretindrà a aquells/es que mai han sentit gran predilecció per aquests tipus de films.