Por 13 razones (13 reasons why, 2017) - Brian Yorkey (creador)

Cap comentari

La sèrie de Netflix de la que tothom parla

Basada en un best seller publicat l’any 2007, el projecte impulsat per Selena Gómez com a productora, ha reunit un equip guanyador per tal de portar a la televisió temes tan polèmics com l’assetjament, la violació o el suïcidi als instituts.


Tenim a Brian Yorkey com a guionista principal i show runner,  dramaturg guardonat amb un Pulitzer (categoria Drama) i un Tony.  Yorkey es va rodejar d’un bon equip de guionistes i va comptar també amb l’oscaritzat Tom McCarthy (Spotlight, Vías cruzadas) per a dirigir els primers episodis de la sèrie... un projecte així, promet, oi?

I per què ha triomfat "Por 13 razones"? 

L’argument és tan clar com radical i queda establert des del primer minut de la sèrie: una noia es suïcida i deixa gravat en cintes de cassette les seves raons i els 13 culpables que l’han dut al seu tràgic final. Les instruccions són clares: “si estàs escoltant les cintes és perquè tu ets una d’aquestes persones...”

La sèrie comença amb en Clay Jensen rebent el misteriós paquet amb les cintes que durant 13 capítols escoltarem amb ell, i on es desvetllaran els motius de la Hannah Baker per a cometre un acte tant definitiu.

Rumors, assetjament físic i sexual, mentides i la col·laboració (conscient o inconscient) de moltes persones són alguns dels motius que anirem descobrint a mesura que en Clay va escoltant les cintes (massa lentament, com tothom comenta).


Des del principi la sèrie juga amb la nostra (morbosa) curiositat per entendre les motius i conèixer els culpables del suïcidi. També tenim ganes de saber, per què en Clay, que sembla tan bon noi, està present a les cintes com un més dels culpables.

La sèrie sorprèn per la seva manera de tractar temes tan complicats i per què mostra com una noia (aparentment) segura d’ella mateixa pot planejar i dur a terme el seu suïcidi sense que els seus pares ni ningú del seu voltant en tingui cap pista. 

La polèmica

Tothom està parlant d’aquesta sèrie; associacions relacionades amb la prevenció de l'assetjament juvenil entre els joves han argumentat (amb estudis a la mà) d’un possible efecte crida que provoqui més suïcidis imitant la protagonista de la sèrie.

L’actriu Shannon Purser (Stranger Things) ha tuitat que ella, com a jove que ha patit depressió demana als joves amb problemes similars que mirin la sèrie amb molta cura.


Mentrestant, Nic Sheff, un dels guionistes de la sèrie va escriure a Vanity Fair que va ser una decissió pensada el fet de mostrar el suicidi, i els motius precisament van ser per mostrar que no era una sortida apacible ni exempta de dolor.

Així doncs val la pena? 

Totalment, és una sèrie que té vairs punts a favor que poden convèncer a gairebé tothom:

➡ Adictiva: la trama es desenvolupa sense gairebé pauses, no hi ha capítols fillers (si n’hi ha alguns menys interessants que altres) però sobre tot al principi, és una sèrie que enganxa molt i molt probablement vegis els 3 primers capítols d’una sentada.

➡ Estructura original: Un capítol, un motiu, una cara de casette. L’arc de la sèrie es va resolent per parts més o menys autoresolutives, tot i que en cada capítol s’avança en l’arc argumental.

➡ Temes importants/tabú: l’assetjament, la cultura de la violació i els suïcidis són problemes que afecten a més persones de les que ens pensem. Aquesta sèrie els fa visibles d’una manera que ens crida l’atenció sense que sembli alliçonadora o paternalista. El capítol final amb els testimonis dels companys de la Hannah en la vista oral és devastador.


En contra: La seva estructura és molt original però també el seu propi llast: la poca flexibilitat en l’estructura narrativa fa que en ocasions alguns motius semblin menys importants que altres, restant verosimilitut i fent que algú es pugui desconnectar a mitges.

I vosaltres que opineu? l’heu vista ja?

Cap comentari :

Your name (2106) - Makoto Shinkai

Cap comentari
Your name és l'última pel·lícula d'animació de Makoto Shinkai que hem tingut la sort  que s'estreni a la cartellera barcelonina. Hem de dir que Your name ja és la pel·lícula d'animació japonesa més vista superant el Viatge de Chihiro, que era la que tenia aquest rècord.

I és que cal dir que és una meravella. El més destacat i el que crida més l'atenció del cine de Shinkai és la seva absoluta dedicació al detallisme i al perfeccionisme visual. L'escena inicial (un meravellós in media res) ens transporta per escenes importants sense que puguem interpretar-les correctament encara, i ho fa per a deixar-nos estabornits amb imatges poderoses i detallistes.

La història però, no es queda enrere. No desvetllarem massa per aquells que encara no l'hagueu vista, però Shinkai ens parla (un cop més) de ciència-ficció i de connexions entre persones d'universos molt diferents: en aquest cas una noia d'un petit poble en el que la rutina ve establerta per les tradicions i un noi de ciutat amb una vida urbana i interessant.

El film combina humor amb una trama molt curiosa en la que nois i noies, tradició i modernitat, atzar i ciència ficció, es combinen per parlar d'amor, de lleialtat i d'amistat. També tracta temes molt presents en molts animes japonesos com la relació entre la tradició i la vida quotidiana, la mala relació entre pares i fills o la manca de comunicació entre homes i dones.



El guió està basat en una novel·la escrita pel mateix Makoto Shinkai i probablement per això aquest anime compta amb una trama tan ben teixida. Podríem esperar de Shinkai una visualitat espectacular i pirotècnica com és habitual, però aquest cop està al servei d'una història que conté moments bellíssims i una sensibilitat capaç de fer plorar al més dur dels espectadors.


El recurs de mostrar-nos en l'escena inicial alguns dels moments que veurem més endavant, ens porta a esperar aquests moments per comprovar el seu significat real, i aquest desig de l'espectador està molt ben calibrat. Les repeticions de les escenes no cansen si no que ens enlluernen en alguns casos pel nou significat i ens adonem que no som més que titelles en mans de Shinkai que, com un mag, ens ha distret amb els seus visuals per explicar-nos una gran història plena de significat que no oblidarem.

Cap comentari :