La moralitat de Sicario (Denis Villeneuve - 2015) a través de l'ús del color i la llum

Avui volia escriure sobre Sicario,  la pel·lícula de Denis Villeneuve que opta a tres Oscars de l’Acadèmia (Fotografia, Edició de So i Música)  i que, honestament, esperem que se’n emporti algun. 

En cas que algú no conegui la trama, Sicario és un thriller intens i a més dels crítics, dels que ens expliquen una historia però en realitat va més enllà de la simple voluntat narrativa i pretén remenar consciències – objectiu que Villeneuve ja havia aconseguit prèviament amb Prisioneros (Prisoners (2013)-  i que aquí ho torna a fer de manera molt elegant i subtil. Sicario és una pel·lícula feta amb excel·lència: la fotografia, l’edició de so i la interpretació de l’Emily Blunt estan per sobre del que estem acostumats a veure en films d’aquest gènere. Si no l’heu vista, encara esteu a temps de veure-la al cine (és una pel·lícula de pantalla gran) i us ho recomano molt.

I pels que ja l’heu vista, us vull compartir aquest vídeo-anàlisi de 8 minuts que és una meravella: Sicario: The Mirage of a Moral World” és una anàlisi de Digging Deeper de la pel·lícula de Villeneuve que es fixa en l’ús dels colors i altres elements metafòrics com a fils conductors de l’evolució moral dels personatges. El vídeo està en anglès i és tan revelador que m’he decidit a resumir-ne les seves paraules per a donar-li més difusió per a aquells que ja hàgiu vist el film (té tots els spoilers del món). 

El vídeo parteix de la teoria de que a Sicario, Villeneuve utilitza metafòricament els colors, els paisatges i les fronteres. La pel·lícula vol transmetre el concepte de que les categories conceptuals en les que classifiquem el món, sobre tot les que tenen a veure amb la moralitat, (el be i el mal), no són sòlides si no que fluctuen, són més transparents que opaques i més fràgils que mai. Per transmetre-ho, Villeneuve utilitza:

• el color (prevalença del color beix, apaivagament de la roba de Blunt a mesura que passa el film...)
• fronteres d’espais fràgils (cortines, vidres, parabrises, robes, finestres, transparències) 
• la llum (zones fosques amb rajos de llum, blanc i negre, càmeres nocturnes...)

I aquests tres elements exploren les relacions entre el bé i el mal. A partir d’aquí el vídeo de Digging Deeper (@PDDiggingDeeper a Twitter) mostra un munt d’exemples de cadascun dels tres elements citats: uniformes neutres i marrons que mostren la manca de concreció moral dels personatges, ús d’imatges en blanc i negre en moments en que es parla de llei o de moral en termes binaris, etc. 

El millor que podeu fer es veure el vídeo:

La conclusió de l'anàlisi és que la pel·lícula ens demostra conceptualment i metafòricament que no hi ha respostes simples a preguntes complexes, el món no es pot dividir en sistemes binaris i només els nens poden jugar en sistemes amb regles simples ja que  a ells pertany aquesta innocència i creença en els valors. 

En fi, com he dit al principi, una vídeo-anàlisi molt decent. Espero els vostres comentaris sobre el vídeo o sobre la pel·li.