Cheek to cheek - Fred Astaire i Ginger Rogers
Sóc mooolt fan del Gene Kelly. Crec que és un dels més grans ballarins que he vist mai. Però quan veig al Gene Kelly, estic veient a un acròbata, a un gimnasta que balla com ningú.
En canvi, quan veig al Fred Astaire, veig a un ballarí pur, perfecte, sigil·lós i fràgil, amb un control del cos absolutament perfecte i amb una dolçor de moviments que sembla m'ha donat la sensació de que aquest home patia uns graus menys de gravetat.
Els companys de The Cine ens recordaven l'altre dia aquesta fantàstica seqüència i nosaltres us la volem acostar per si us pot alegrar el dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
1 comentari :
Que gran que és aquesta cançó, i que grans que eren Fred Astaire i Ginger Rogers! Ningú diria que entre els dos no es portaven bé! :D
¡Salutacions!
P.D. Aquests dies estem una mica desconnectats -final de carrera i tot això, jaja-, però a partir del juliol ens hi posarem més, i el primer seran les nostres pelis! :')
Publica un comentari a l'entrada