Into the Abyss - A Tale of Death, a Tale of Life (2011) - Werner Herzog

Fa 10 anys es va cometre un triple assassinat per un motiu totalment absurd; van descobrir els assassins i van anar a la presó: un d’ells serà executat en 8 dies i l’altre complirà una condemna de 40 anys.
Això que podria ser el començament de qualsevol de les sèries sobre crims que veiem a la televisió, és la realitat de l’últim documental de Werner Herzog.

El documental Into the Abyss parla de la pena de mort, de dos assassins que maten 3 persones i que conviuen amb la condemna. No és un documental graciós ni una excusa per mostrar persones extravagants, però com a tota pel·lícula de Herzog hi ha moments surreals que ajuden a passar una realitat bastant aspre.

Herzog fa temps que s’esforça a retratar el cantó més extrem de l’ésser humà. En el seu intent de conèixer l’espècie, s’endinsa en situacions totalment extremes per veure fins a on podem arribar com a persones i, en aquest sentit, el seu últim documental no ens deixa massa bé.

Herzog ens mostra la realitat a través de converses amb tots els implicats: policies, assassins, familiars dels morts, familiars dels presos... Inclús té una conversa amb l’assassí que estan a punt d’executar; abans de veure’l t’imagines un home brusc, desagradable, però descobreixes un xaval que no arriba als 30 anys i que fa bromes i somriu: l’antítesi de la transcendència.

A l’altra banda Herzog retrata els familiars de les víctimes, destrossats encara per la tragèdia de fa 10 anys. Herzog parla amb tots els implicats, també amb veïns del poble, capellans i policies, i hi afegeix imatges de les escenes dels crims, gravades fa 10 anys per càmeres de la policia.

La pel·lícula és dura. Tant les imatges del passat com les entrevistes actuals són d’una contundència que contrasta amb la banalitat amb la que es tracten aquests temes habitualment.

En definitiva, no és una pel·lícula simpàtica i tampoc ho ha de ser. És un documental que mostra molts punts de vista sobre un tema molt complex, i ho fa des del respecte i amb la particular visió Herzogiana (existeix el terme?), que intercala detalls trivials i poètics enmig de la tragèdia.