Poesia sobre cinema

Hi ha cinema que és, en realitat, molt poètic. I també hi ha cinema que parla de poesia. Però, hi ha poesia que parla de cinema? I tant! El gran Joan Margarit (Premi Nacional de Literatura) té un poema intitulat En sortir d'un cinema que forma part del seu llibre No era lluny ni difícil (Ed. Proa, 2010) i que diu així:

En sortir d'un cinema

Recordar els vells cinemes mai no és trist,
perquè van ser una il·lusió
que no esdevindrà mai una mentida.
El feble tel de llum de la pel·lícula
ha quedat uns instants en els meus ulls.
Se n'han anat les dones d'aire i d'ombra,
però em deixen algun dels seus somriures
per no tornar-me'n sol
cap a aquest lloc del que no ha existit mai.

Joan Margarit