Ajeossi - Lee Jeong-beom (2010)

Cap comentari
Un home sense passat, vestit de negre, d'aparença torturada, amb cicatrius cobrint-li el cos, poc avesat a parlar, regenta un casa d'empenyoraments de mala mort. Ah, sí!, i pot destrossar deu paios en dos segons en combat cos a cos.
El cinema oriental ens ha abastit sobradament de personatges foscos, antiherois sense empremtes històriques que poden passar-se la pel·lícula sencera sense moure un múscul però que quan ho fan semblen ninjes de la més alta graduació. Ajeossi té tots aquests tòpics; i alguns més, com una nena petita que necessita una figura paterna, una parella de germans mafiosos que es dediquen als pitjors negocis (i quan dic els pitjors em refereixo a la venda d'òrgans, per exemple), dolents malsans, sàdics, prepotents i un bon llarg etcètera. Les cartes són les mateixes de tantes altres partides. Però cal reconèixer-li a en Lee Jeong-beom una gran habilitat per jugar-les.

Aquesta El hombre sin pasado trepitja fonamentalment el terreny del thriller, però voreja (de vegades perillosament) l'acció més brutal i lliure d'escrúpols. La trama es desenvolupa amb calma -potser aquesta n'és la clau- sense que se li notin les ganes d'arribar al clímax violent, sense que les costures es descusin, atrapant l'espectador amb molta elegància.

No cal anar més lluny. Sovint un servidor contempla estorat crítiques de pel·lícules d'acció orientals elevades a la categoria de mestratge únicament per ser això, orientals, quan en realitat no són una altra cosa que vulgars pelis d'acció explicades amb una narrativa diferent de la occidental. Així l'espectador pot creure que té coartada intel·lectual per gaudir d'una consecució de bufetades, baralles, i vacil·lades de mascle Alfa.
Jeong-beom té el mèrit, si més no, de no perdre mai el pols i de filmar una història amb no pocs encerts tant visuals com narratius. Un bon thriller violent que deixarà bon regust de boca a qui es deixi endú per la seva contenció i rigor fílmic.


Cap comentari :