Trivial: Primers diàlegs de pel·lícules #1

4 comentaris

"En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme...". Sí, és clar, això amb literatura. Però i amb cinema? Som capaços d'identificar les nostres pel·lícules favorites sentint només els primers diàlegs?

Avui encetem un nou trivial, a veure si afineu les orelles i us deixeu transportar. Quina pel·lícula començava així?

4 comentaris :

El lobo de Wall Street (The wolf of Wall Street, 2013) - Martin Scorsese

Cap comentari


Reflexions personals a la última pel·lícula del nostre estimat Scorsese:

  1. La pel·lícula és molt entretinguda, una muntanya russa d'excessos i disbauxa
  2. I quan diem muntanya russa no ens referim tan sols a la vida del protagonista sinó a la pròpia pel·lícula, que conté escenes molt poderoses però també alarmants descensos en picat que ratllen el coma cinematogràfic.
  3. El Leonardo DiCaprio està igual de bé que en moltes de les seves altres pel·lícules anteriors. Això sí, en algunes escenes trepitja terreny histriònic amb resultats molt menys destacables(i ratllant la vergonya al·liena).
  4. El Jonah Hill no és el Robert DeNiro i no està còmode improvisant (i l'Scorsese és incapaç de tallar-ho quan no funciona).
  5. El Matthew McConaughey segueix entregant interpretacions molt magnètiques en el que ha estat, sense dubte, el seu any més fructífer.
  6. Algunes escenes no funcionen (molt en particular les escenes en les que vol mostrar el patetisme dels personatges) i l'Scorsese no se n'adona. 
  7. L'Scorsese està patint l'efecte Woody Allen. Fa 20 anys que ambdós entreguen pel·lícules molt per sota del seu nivell anterior (Kundun, El aviador, Al límite, Shutter Island, La invención de Hugo, versus Celebrity, Acordes y desacuerdos, Granujas de medio pelo, La maldición del escorpión de jade, Vicky Cristina Barcelona, Todo lo demás, etc.) i tan sols una o dues es poden comparar amb el que havien estat capaços de fer (Infiltrados, versus Match Point).
  8. L'Scorsese no és, habitualment, un director amb missatge ni profund (el que ens agrada d'ell és la seva direcció frenètica, directa i dinàmica). Aquí tampoc ho és, doncs s'escuda en que tot està explicat des del punt de vista del protagonista. Per una banda ens agrada, doncs li deixa a l'espectador la potestat de jutjar, però per una altra ens hagués agradat que, cinematogràficament, no fos tan neutre o que no ens arribés a donar la sensació en alguns moments -el final en particular- que està de la banda del protagonista o que li dóna una coartada per als seus comportaments.
Aquestes són les nostres reflexions sobre El lobo de Wall Street, però ara us toca a vosaltres. Digueu-nos què en penseu en els comentaris.


Cap comentari :

La Natalie Dormer es rapa (a mitges)

3 comentaris
Ja costa traure-li els ulls del damunt a la Natalie Dormer, però és que des que es va presentar així a la gala dels Screen Actors Guild Awards ja no podem ni dormir.


No és que hagi volgut emular el famós side-shaved que últimament es porta tant. La cosa és que han estat exigències del guió. De quin guió? Del de The Hunger Games, en el que participa en el rol de la Cressida en les dues parts que s'estrenaran aquest 2014 i el proper 2015.

Bé, us ho deixem per vosaltres. Fans o antifans d'aquest pentinat de la Dormer?

3 comentaris :

BSO de 'The book thief', del John Williams

Cap comentari

S'acosten els Oscars, i una de les categories a la que li parem més atenció, més enllà de les "grans", és la de millor banda sonora.

Aquí teniu l'ocasió d'escoltar la partitura d'un que no falla mai, el John Williams, amb la banda sonora de la pel·lícula The book thief, del Brian Percival.


Cap comentari :

Èxit absolut del 1er seminari de Sèries de Culte

4 comentaris

Finalment, i després de 4 mesos i més 170 hores de feina (a banda d'hores de visionat) vam tenir ocasió d'impartir el 1er seminari sobre Sèries de Culte a la botiga The Cine.
Va ser una sessió de tres hores absolutament espectacular i espaterrant per nosaltres. Tres hores compartint sèries amb una colla d'assistents genials amb els que es va formar un caliu preciós i que va permetre una interacció molt divertida i enriquidora. Eren gent que ha vist moltes sèries però que venia afamada, amb ganes de descobrir-ne moltes més.

I això va ser, justament, el que vam fer. Durant tres hores vam repasar:
- els motius que s'amaguen darrera de la producció televisiva "de qualitat".
- la cronologia de les sèries de ficció des dels anys 50 per comprendre d'on ve tot, les tendències i, sobretot, destacar aquelles sèries imprescindibles, ja sigui per la seva qualitat intrínseca o per la importància que van tenir en algun aspecte tècnic o de producció i que van canviar la televisió moderna.
- les sèries amb més audiència de la història.
- l'impacte que les sèries han tingut en la societat, canviant-la, transformant-la, "normalitzant" comportaments i condicions, però també estereotipant, tergiversant, "ghetitzant" determinats col·lectius.
- els autors de sèries més importants, aquells que, havent vist una de les seves sèries, pots anar a buscar les altres sabent que hi ha un segell propi que es repetirà.
- recomanacions de sèries no massa conegudes per similitud amb altres ben conegudes.
- recomanacions actuals i, fins i tot, recomanacions futures, de les sèries noves més suggerents que ens arriben en aquest 2014.

Tot això, adobat amb intervencions dels assistents que, a poc que podien, aportaven comentaris, recomanacions i detalls i anècdotes de les sèries que anàvem comentant.


Va ser particularment engrescador i bonic anar veient i sentint les reaccions dels assistents a mesura que anàvem comentant o anaven apareixent en pantalla sèries que els encantaven, que els havien marcat, que no havien pogut oblidar de la seva infantesa o adolescència (amb Twin peaks i el Nan roig es van sentir sospirs molt profunds).
Va ser, a més, molt divertit comprovar que el món de les sèries és enormement ric, també a nivell d'espectadors, doncs la varietat d'edat i procedència que teníem a la sala era gran i, per tant, cadascú portava la seva "motxilla de sèries", el seu bagatge, completament diferent al dels altres. Per posar-vos algun exemple extrem, a la sala hi coincidien espectadors que no havien vist LOST, o que no els agradava Friends, o que no coneixien ni havien sentit a parlar de Magnum P.I. Però, alhora, aquests mateixos havien vist moltes altres molt poc conegudes. Doncs aquesta era la riquesa que hi havia i, per tant, la diversió estava assegurada.


Vam arribar a mencionar o, fins i tot, veure, més de 300 sèries (sí, sí, tres-centes) en un repàs amplíssim que abraçada diferents gèneres, estils i èpoques.
I, per descomptat, vam sortir tots del seminari, nosaltres inclosos, amb moltes ganes de veure sèries, encara més sèries, així com de demanar una pròrroga als dies i a la vida per tal de que hi hagi temps material suficient per veure totes les sèries que tenim pendents de veure.

Per acabar-ho d'adobar, el seminari va acabar de la millor manera possible: en un bar a prop xerrant informalment i amb una cervesa al davant de les sèries de cadascú, d'anècdotes, de detalls, de curiositats, etc. Va ser la cirereta que completa el pastís. Una tarda memorable que no oblidarem mai.

I ara, a preparar-ne la segona edició, per l'1 de Març!

4 comentaris :

El diari de rodatge de La bella i la bèstia del Cocteau

Cap comentari
Quina delícia. La gent de la Cinématèque Française han recopilat fotografies del rodatge de la mítica "La belle et la bête" del Jean Cocteau i les han barrejat amb les entrades del diari que el director va anar escrivint a mesura que rodava. El resultat és aquest seguit de text i imatges que venen a completar la bellesa d'un dels més grans i poètics films de la història del cinema.


8 octobre 1945

"J'ai renoncé au rendez-vous de dentiste pour aller à Joinville avec Bérard. Je voulais me promener dans cette maison du marchand, la meubler, m'en imprégner, la vivre. Bérard a disposé les meubles (...). J'ai laissé Bérard en plein travail dans la chambre du père où je tourne demain."
 

12 octobre 1945

"Ce matin, je pouvais me payer le luxe de transformer Mila. Nous avons emmené Bérard à Saint-Maurice. Il s'est enfermé avec elle dans sa loge. Une heure après, nous avons vu sortir une grande merveille, un portrait espagnol d'une extrême noblesse et aussi violent qu'une caricature. La petite tête de mort de l'actrice était prise entre le cône d'une haute perrruque piquée de rubans rouges et de diamants et une fraise gaufrée, tuyautée, baleinée, ondulée, frisée, hérissée comme une plante sous-marine."

En qualsevol cas, insistim, passeu-vos per la web original i admireu el contingut.

Cap comentari :

Els guardons dels Golden Globes 2013

Cap comentari

Ja han arribat, un cop més, els Golden Globes, que ja no només fan boca pels Oscars sinó que han demostrat tenir un criteri propi amb el que s'han guanyat el respecte internacional.
Aquests han estat els guardonats:

MILLOR PEL·LÍCULA DRAMA
12 años de esclavitud
de Steve McQueen

MILLOR PEL·LÍCULA COMÈDIA O MUSICAL
American Hustle
de David O. Russell

MILLOR DIRECTOR
Alfonso Cuarón
per Gravity

MILLOR ACTOR PRINCIPAL DRAMA
Matthew MacConaughey
per Dallas Buyers Club

MILLOR ACTIU PRINCIPAL DRAMA
Cate Blanchett
per Blue Jasmine

MILLOR ACTOR PRINCIPAL COMÈDIA O MUSICAL
Leonardo DiCaprio
per The wolf of Wall Street

MILLOR ACTRIU PRINCIPAL COMÈDIA O MUSICAL
Amy Adams
per American Hustle

MILLOR ACTOR SECUNDARI
Jared Leto
per Dallas Buyers Club

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA
Jennifer Lawrence
per American Hustle

MILLOR GUIÓ
Spike Jonze
per Her

MILLOR MÚSICA
Alex Ebert
per All is lost

MILLOR CANÇÓ
Ordinary Love
per Mandela: long walk to freedom

MILLOR PEL·LÍCULA EXTRANGERA 
La grande bellezza
de Paolo Sorrentino

MILLOR PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ
Frozen
de Chris Buck i Jennifer Lee

MILLOR SÈRIE DE TV DRAMA
Breaking Bad
de Vince Gilligan

MILLOR SÈRIE DE TV COMÈDIA O MUSICAL
Brooklyn, Nine-Nine
de Daniel J Goor i Michael Schur

MILLOR ACTOR PRINCIPAL SÈRIE TV DRAMA
Bryan Cranston
per Breaking Bad

MILLOR ACTRIU PRINCIPAL SÈRIE TV DRAMA
Robin Wright
per House of cards

MILLOR ACTOR PRINCIPAL SÈRIE TV COMÈDIA O MUSICAL
Andy Samberg
per Brooklyn nine-nine

MILLOR ACTRIU PRINCIPAL SÈRIE TV COMÈDIA O MUSICAL
Amy Poehler
per Parks and recreation

MILLOR MINISÈRIE O TVMOVIE
Behind the Candelabra
de Steven Soderberg

MILLOR ACTOR EN MINISÈRIE O TVMOVIE
Michael Douglas
per Behind the Candelabra

MILLOR ACTRIU EN MINISÈRIE O TVMOVIE
Elisabeth Moss
per Top of the lake

MILLOR ACTOR SECUNDARI EN SÈRIE, MINISÈRIE O TVMOVIE
Jon Voight
per Ray Donovan
 MILLOR ACTRIU EN SÈRIE, MINISÈRIE O TVMOVIE
Jacqueline Bisset
per Dancing on the edge



Cap comentari :

Què coi els hi ha passat als pòsters de les pel·lícules

Cap comentari

Ens ha encantat i ens ha fet riure molt aquest petit vídeo en el que un expert en grafisme fa una anàlisi dels pòsters de cinema moderns, comparats amb els dels 80, per exemple. No hi ha color, i la quantitat d'exemples és tan enorme que un no para de veure com la qualitat ha anat davallant progressivament.

Ens l'ha passat la Samantha González i ens ha alegrat el dia. Ara us l'alegrarà a vosaltres.



Cap comentari :