Banda sonora de El cielo protector (The sheltering sky, 1989, Bernardo Bertolucci)

Cap comentari
Bertolucci, John Malkovich, Debra Winger, el desert, Vitorio Storaro, uns ulls molt blaus, un viatge... i la música del Ryuichi Sakamoto.
Quin magisteri que té el Sakamoto a l'hora d'evocar. Quina habilitat (innata?) per transportar-te a llocs tan remots com al desert marroquí. O com a l'interior d'una parella de New York que s'esberla, que està a punt de trencar-se, que busca una última oportunitat en l'aventura de viatjar a l'Àfrica. Fins a aquí és capaç el Sakamoto de transportar-nos.

Amb una tornada deliciosa com a leit motiv, amb la Royal Philharmonic Orchestra aclaparant-nos, Sakamoto ens arrossega irremissiblement cap al desert i deixa espai, cap al final del disc, per un trencament que arrodoneix el viatge. Els darrers set talls donen pas a uns quants temes populars (del Charles Trenet i del Lionel Hampton, un parell de peces tradicionals o de música rai, i a unes poques composicions del Richard Horowitz que, a diferència de Sakamoto, busca de manera més evident la mixtura ètnica en el plànol musical, incloent en els seus talls diversos càntics tribals marroquins, alguns d'ells gravats pel Paul Bowles, autor de la novel·la en la que es basa el film. Tot plegat, en aquesta darrera secció del disc, acaba fent efectiu el desplaçament, acaba -per dir-ho així- venent-te el bitllet en primera classe cap al Sàhara.



Cap comentari :