Martha Marcy May Marlene (2011) - Sean Durkin

Molt interessant aquesta proposta de thriller psicològic de tall modest però molt potent en quant a guió i posada en escena. La Martha (o és Marcy May?, o Marlene?) fuig d'una granja d'autoabastiment un tant peculiar i una mica esgarrifosa en la que fa dos anys es va enrolar buscant un canvi de vida. La fugida la porta a refugiar-se a casa de la seva germana, a la que no veu des que va marxar. A partir d'aquí, la trama -de la qual no detallarem més- s'enrosca al voltant de continuats flashbacks de la seva vida a la granja, alternant-los amb el seu difícil encaix en la vida luxosa de la germana i del seu marit.

Farcida de propostes temàtiques molt interessants, el guió és un prodigi de serietat, de rigor en uns temps on els texts estan sovint al servei de l'audiovisual més pirotècnic. Ric en matisos, ampli en la exposició, el guió sustenta una pel·lícula tremendament equilibrada i serena, narrada amb un pols ferm però dolç, pausat, deixant molt d'aire entre escenes que, lluny de distanciar-nos, ens fica en la història. La posada en escena és igualment perfeccionista. Els enquadraments semblen perfectes, immaculats, nascuts per ser rodats així. 
Al conjunt se li afegeixen uns actors extremadament eficaços, destacant-ne per damunt de tots la protagonista, la Elizabeth Olsen que desborda magnetisme i prudència interpretativa, encarnant a una persona amb massa dificultats per entendre qui és, per aclarir-se en un món en el que no troba el seu espai. Impecable exercici de suspense, generosa en el rigor i honesta en la trama, Martha Marcy May Marlene és una recomanació cinematogràfica insalvable, tant pels que busquen una pel·lícula d'intriga i prou, com per als que volen buscar alguna cosa més darrere de múltiples capes de significat.