La peli més "friki" que heu vist

Ahir va ser el Geek Pride Day o, el que és el mateix, el dia de l'orgull "friki". No volem pas aquí discutir sobre el terme "friki", els seus límits i les seves fluctuacions al llarg del temps. Només volem dues coses:
1- Recordar que el dia de l'orgull "friki" és un invent espanyol (del 2006, concretament, que s'ha estès a altres països del món, tal cm explica la Wikipedia anglesa)
2- Parlar de pel·lícules "frikis".



Ahir, com a commemoració del dia "friki", vam encetar sengles enquestes a Twitter i a Facebook preguntant-vos quina era la pel·lícula més friki que havíeu vist mai.
El Jaume Clapés votava per House of 1000 corpses del Rob Zombie, perversa, gore, extrema i passada de rosca. L'Alain Garrido de CinemaLights no se'n podia estar de votar-ne dues. Per una banda Star Wars, una de les generadores de "frikis" més monumental de la història del cinema. I, per l'altra, recorria als orígens del terme "friki" votant per Freaks (La parada de los monstruos) del Tod Browning, amb tots els seus personatges marginats, repudiats, quan el terme "freak" encara era radicalment pejoratiu.
Vam riure molt amb l'aposta del Ramon Lostao, que proposava Twilight (Crepúsculo) com a peli més "friki" que havia vist. Però potser sense sarcasme, altres "frikis" com el Josep Lluís Cardo ens mostraven la seva devoció per pelis ben estranyes només de veure'n el tràiler. Ens parlava el Josep Lluís de Yôkai daisensô (La gran guerra Yokai) del Takashi Miike, de la qual no podem estar-nos de posar-vos-en el tràiler.



El Joaquim Aguilar, per la seva banda, ens recordava Braindead (Tu madre se ha comido a mi perro) del llavors desconegut Peter Jackson. Ja us en vam parlar en la nostra setmana zombie, doncs estava inclosa en el Top 10 dels usuaris de Filmaffinity, però el Joaquim ens ha fet recordar aquell bany de sang i fetge que era aquesta peli tan "cafre" (Joaquim Aguilar dixit). El propi Joaquim explica l'experiència al cinema:

Jo no sabia què anava a veure i sortint del cine em feia vergonya q em veiessin (era a l'estrena:no es portava el frikisme).

El Pere Vall, per la seva banda, no pot evitar quasi expressar amb devoció la seva passió per Glen or Glenda de l'Ed Wood. Només amb el tràiler, que quasi sembla apostar pel gènere del terror, ja paga la pena:



I per acabar de rematar la jugada, el Fausto Fernández, desbocat, incontenible, ens en dona tres, a quina més "friki".
La primera és L'uomo puma (El hombre puma) de l'Alberto de Martino. No l'hem vista, però el tràiler... ai el tràiler...



Segueix el Fausto recomanant-nos una peli de la Troma: Cannibal, the musical, del Trey Parker. El ball del final de tràiler no té preu:



I acaba amb una peli de la que ens ha costat fins i tot trobar referències: Shen long xiao hu chuang jiang hu (Llámame Dragón). El propi Fausto ens avisa de que és una peli "amb karateques grossos lluitant en monopatí...".
No hem pogut trobar el tràiler, però sí la peli sencera, i us n'hem enllaçat el tros, justament, del patinet :D



No me'n vull estar d'aportar el meu vot també, si em permeteu. La peli més friki que jo crec haver vist mai és Begotten, de l'Elias Merhige, una paranoia al voltant de la religió rodada en un granulat extrem, amb molta calma i una sensació de WTF constant. Si un la veu sense llegir-se'n la sinopsi, a més tindrà el gust de descobrir els títols de crèdit més útils de la història (no desvetllarem res, que paga la pena). Aquí us en deixem el tràiler.



No volem, per descomptat, tancar aquest capítol de cinema friki aquí. Us convidem a que ens digueu quina és la vostra. Prometem fer-li un post a cadascuna d'elles. Deixeu-les als comentaris.