Ex Machina (2015) - Alex Garland

Cap comentari
El problema d'Ex Machina és que es queda a mitges, només aquest. La pel·lícula és correcta, està ben filmada (sobretot tenint en compte la inexperiència del seu director), els actors estan força bé, tots els elements són al seu lloc. Però un no pot fer una pel·lícula de ciència ficció sobre la Intel·ligència Artificial i quedar-se en la superfície.
I no pot perquè ja se n'ha parlat i molt d'això al cinema, i se n'ha parlat a fons. Des de 2001 del Kubrick fins a Ghost in the shell, passant per la pròpia Artificial Intelligence de l'Spielberg, aquestes i moltes altres cintes han aprofundit en l'ànima de la màquina, plantejant més preguntes que respostes.
I d'això, a Ex Machina, res de res. Seria més just titllar Ex Machina de pel·lícula d'intriga que no de ciència ficció perquè quan s'hi vol posar (que ho intenta) patina per la superfície i en cap cas s'atreveix a jugar cartes més interessants. Tot queda en un joc d'enganys més típica d'una pel·lícula del Mamet que no pas de les anteriorment citades.

I això, per descomptat, tampoc no té perquè ser dolent. Si algú vol passar una estona entretinguda al voltant d'un robot i els seus creadors, que provi de veure Ex Machina. Ara, que no s'esperi res més, que no ho obtindrà.

Cap comentari :

Els millors moments dels Oscars 2015

Cap comentari
I ja han passat, un altre any, la cerimònia més esperada ha estat una mica previsible en quant a premis i l'han salvat els números musicals que ens han agradat molt.
 

Per començar, en Neil Patrick Harris ha fet un gran homenatge al cinema acompanyat de l'Anna Kendrick i de Jack Black:

 

Una altra actuació que ens ha deixat tremendament sorpresos ha estat la de Lady Gaga interpretant d'una manera magistral el Sound of music de la incomparable Julie Andrews (i això, no ho pot fer tothom!)

 
Per últim, us deixem amb l'actuació que més ens ha impactat: John Legend i el raper Common fan posar en peu l'auditori amb una actuació molt emocionant:

 

 I per acabar la Llista de Premiats dels Oscar 2015:

Pel·lícula 
  • Birdman (Alejandro G. Iñárritu, John Lesher, James W. Skotchdopole)
  • Boyhood (Richard Linklater, Cathleen Sutherland)
  • American Sniper (Clint Eastwood, Robert Lorenz, Andrew Lazar, Bradley Cooper and Peter Morgan)
  • The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson, Scott Rudin, Steven Rales, Jeremy Dawson)
  • The Imitation Game (Nora Grossman, Ido Ostrowsky, Teddy Schwarzman) 
  • Selma (Christian Colson, Oprah Winfrey, Dede Gardner and Jeremy Kleiner)
  • The Theory Of Everything (Tim Bevan, Eric Fellner, Lisa Bruce, Anthony McCarten)

Direcció
  • Alejandro G. Iñárritu (Birdman)
  • Richard Linklater (Boyhood)
  • Bennett Miller (Foxcatcher)
  • Wes Anderson (The Grand Budapest Hotel)
  • Morten Tyldum (The Imitation Game)

Actor en paper principal
  • Eddie Redmayne (The Theory Of Everything)
  • Steve Carell (Foxcatcher)
  • Bradley Cooper (American Sniper)
  • Benedict Cumberbatch (The Imitation Game)
  • Michael Keaton (Birdman)

Actriu en paper principal
  • Julianne Moore (Still Alice)
  • Marion Cotillard (Two Days, One Night)
  • Felicity Jones (The Theory Of Everything)
  • Reese Witherspoon (Wild)
  • Rosamund Pike (Gone Girl)

Actor de repartiment
  • J.K. Simmons (Whiplash)
  • Robert Duvall (The Judge)
  • Edward Norton (Birdman)
  • Ethan Hawke (Boyhood)
  • Mark Ruffalo (Foxcatcher)

Actriu de repartiment
  • Patricia Arquette (Boyhood)
  • Emma Stone (Birdman)
  • Laura Dern (Wild)
  • Keira Knightley (The Imitation Game)
  • Meryl Streep (Into the Woods)

Guió original
  • Birdman (Alejandro G. Iñárritu, Nicolás Giacobone, Alexander Dinelaris Jr, Armando Bo)
  • The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson, Hugo Guinness)
  • Boyhood (Richard Linklater)
  • Nightcrawler (Dan Gilroy)
  • Foxcatcher (E. Max Frye, Dan Futterman)

Guió adaptat 
  • The Imitation Game (Graham Moore)
  • American Sniper (Jason Hall)
  • Inherent Vice (Puro Vicio) (Paul Thomas Anderson)
  • The Theory of Everything (Anthony McCarten)
  • Whiplash (Damien Chazelle)

Pel·lícula d'animació
  • Big Hero 6 (Don Hall, Chris Williams, Roy Conli)
  • The Boxtrolls (Anthony Stacchi, Graham Annable,Travis Knight)
  • Como entrenar a tu dragón 2 (Dean DeBlois,Bonnie Arnold)
  • Song of the Sea (Tomm Moore, Paul Young)
  • El cuento de la Princesa Kaguya (Isao Takahata, Yoshiaki Nishimura)

Fotografia
  • Birdman (Emmanuel Lubezki)
  • The Grand Budapest Hotel (Robert Yeoman)
  • Ida (Lukasz Zal, Ryszard Lenczewski)
  • Unbroken (Roger Deakins)
  • Mr. Turner (Dick Pope)

Disseny de vestuari
  • The Grand Budapest Hotel (Milena Canonero)
  • Into The Woods (Colleen Atwood)
  • Mr. Turner (Jacqueline Durran)
  • Inherent Vice (Puro Vicio) (Mark Bridges)
  • Malefica (Anna B. Sheppard)

Documental
  • CitizenFour (Laura Poitras, Mathilde Bonnefoy, Dirk Wilutzky)
  • Last Days in Vietnam (Rory Kennedy, Keven McAlester)
  • La Sal de la Tierra (Wim Wenders, Juliano Ribeiro Salgado, David Rosier)
  • Finding Vivian Maier (John Maloof, Charlie Siskel)
  • Virunga (Orlando Von Einsiedel, Joanna Natasegara)

Curt documental 
  • Crisis Hotline: Veterans Press 1 Ellen Goosenberg Kent, Dana Perry)
  • Joanna (Aneta Kopacz)
  • Our Curse (Tomasz Śliwiński and Maciej Ślesicki)
  • The Reaper (La Parka) (Gabriel Serra Arguello)
  • White Earth (J. Christian Jensen)

Muntatge
  • Whiplash (Tom Cross)
  • The Grand Budapest Hotel (Barney Pilling)
  • The Imitation Game (William Goldenberg)
  • Boyhood (Sandra Adair)
  • American Sniper (El francotirador) (Joel Cox, Gary D. Roach)

Pel·lícula en parla no anglesa
  • Ida (Pawel Pawlikowski, Eric Abraham, Piotr Dzieciol, Ewa Puszczynska)
  • Leviathan (Andrey Zvyagintsev, Alexander Rodnyansky, Sergey Melkumov)
  • Tangerines (Zaza Urushadze)
  • Timbuktu (Abderrahmane Sissako)
  • Relatos Salvajes (Damián Szifron)

Maquillatge i perruqueria
  • The Grand Budapest Hotel (Frances Hannon, Mark Coulier)
  • Guardianes de la Galaxia (Elizabeth Yianni-Georgiou, David White)
  • Foxcatcher (Bill Corso, Dennis Liddiard)

Música (Banda sonora original)
  • The Grand Budapest Hotel (Alexandre Desplat)
  • The Imitation Game (Alexandre Desplat)
  • Interstellar (Hans Zimmer)
  • The Theory Of Everything (Jóhann Jóhannsson)
  • Mr. Turner (Gary Yershon)

Cançó original
  • "Glory" (Selma - Stephens and Lonnie Lynn)
  • "Grateful" (Beyond the Lights - Diane Warren)
  • "I'm not gonna miss you" Glen Campbell: I'll Be Me - Glen Campbell, Julian Raymond)
  • "Lost Stars" (Begin Again - Gregg Alexander, Danielle Brisebois)

Disseny de producció
  • The Grand Budapest Hotel (Adam Stockhausen, Anna Pinnock)
  • Into the Woods (Dennis Gassner, Anna Pinnock)
  • The Imitation Game (Maria Djurkovic, Tatiana Macdonald)
  • Interstellar (Nathan Crowley, Gary Fettis)
  • Mr. Turner (Suzie Davies, Charlotte Watts)

Curtmetratge d'animació 
  • Feast (Patrick Osborne, Kristina Reed)
  • The Dam Keeper (Robert Kondo, Dice Tsutsumi)
  • Me and My Moulton (Torill Kove)
  • The Bigger Picture (Chris Hees, Daisy Jacobs, Jennifer Majka)
  • A Single Life (Joris Oprins)

Curtmetratge 
  • The Phone Call (Mat Kirkby and James Lucas)
  • Aya (Oded Binnun and Mihal Brezis)
  • Boogaloo and Graham (Michael Lennox and Ronan Blaney)
  • Butter Lamp (La Lampe au Beurre de Yak) (Hu Wei and Julien Féret)
  • Parvaneh (Talkhon Hamzavi and Stefan Eichenberger)

Edició de Só (sound editing)
  • American Sniper (Walt Martin, John Reitz, Gregg Rudloff, Alan Robert Murray, Bub Asman)
  • Birdman (Thomas Varga, Martin Hernández, Aaron Glascock, Jon Taylor, Frank A. Montaño)
  • El Hobbit: La batalla dels cinc exercits (Brent Burge and Jason Canovas)
  • Interstellar (Richard King)
  • Unbroken (Becky Sullivan and Andrew DeCristofaro)

Barreja de Só (sound mixing)
  • Whiplash (Craig Mann, Ben Wilkins and Thomas Curley)
  • American Sniper (John Reitz, Gregg Rudloff and Walt Martin)
  • Birdman (Jon Taylor, Frank A. Montaño and Thomas Varga)
  • Interstellar (Gary A. Rizzo, Gregg Landaker and Mark Weingarten)
  • Unbroken (Jon Taylor, Frank A. Montaño and David Lee)

Efectes Visuals 
  • Interstellar (Paul Franklin, Scott Fisher, Andrew Lockley, Ian Hunter)
  • El amanecer del planeta de los simios (Joe Letteri, Dan Lemmon, Erik Winquist, Daniel Barrett)
  • Guardianes de la Galaxia (Stephane Ceretti, Paul Corbould, Jonathan Fawkner, Nicolas Aithadi) 
  • Capitán America: Soldado de Invierno (Dan DeLeeuw, Russell Earl, Bryan Grill and Dan Sudick) 
  • X-Men: Días del futuro pasado (Richard Stammers, Anders Langlands, Tim Crosbie, Cameron Waldbauer)

Cap comentari :

Escena de Carta de una desconocida (Letter from an unknown woman, 1948) - Max Ophuls

Cap comentari
Ahir se'ns va morir el Louis Jourdan, deixant una filmografia prou extensa (més de 80 pel·lícules) i papers inoblidables a Gigí, El proceso Paradine, Madame Bovary, Can-Can, El Conde de Montecristo i, fins i tot, Octopussy.
Però en llegir el seu decés, no he pogut traure'm del cap durant una bona estona una de les meves favorites de tots els temps, aquesta de Carta de una desconocida del Max Ophuls. Però deixeu-me posar-vos en situació.
La Lisa (Jean Fontaine) és una adolescent que té com a veí a l'Stefan Brand (Louis Jourdan), un jove pianista de renom. La Lisa se n'enamora perdudament i l'observa des de la distància. La família de la Lisa, però, se n'ha d'anar a viure lluny i, al cap d'uns anys, encara obsessionada amb el record, s'escapa i torna a la seva antiga casa, on torna a observar a l'Stefan, una nit rere una altra. Fins que ell la veu. I llavors comença una de les cites més boniques que el cinema mai ha filmat i que té com a escena central aquest moment magnífic en el que els dos s'embarquen en una atracció que simula un vagó de tren que viatja pels llocs més fascinants del món. Tot un joc d'il·lusions que serveix com a metàfora perfecta del què la Lisa sent i viu per un amor idealitzat.

Cap comentari :

Nightcrawler (2014) - Dan Gilroy

Cap comentari
Aquest tipus no és de fiar. És obsessiu. Ha après tot el què sap per Internet (recita frases de memòria, vomita dades que per ell són la veritat absoluta i al damunt de les quals estructura la seva moral). Busca un lloc al món. Però el món és brut, com ell, i l'encaix no sempre és fàcil de trobar. Sap que és un animal nocturn, perquè la nit és on la moral és més tova, on la llum dels fanals i dels neons deixa més ombres que clarors als carrers dels suburbis de Los Angeles. I quan veu a uns reporters que es dediquen a caçar les notícies més escabroses de l'Amèrica adormida descobreix què vol ser quan sigui gran.

I el què el Louis Bloom (Jake Gyllenhaal) vol ser és aquell que alimenta l'alienació d'una part de la societat (no només de la nord-americana, compte, una part de totes les societats són així), farcint els noticiaris de desgràcies humanes, de sang, de fetge i, sobretot, de por. Accidents, incendis, atracaments, assassinats, les càmeres d'en Bloom enregistren les pors que la societat es perd mentre dorm (però que pot rescatar en els telenotícies de primera hora del matí, com per començar bé el dia mirant-se les desgràcies dels demés i, qui sap, potser donant gràcies per haver pogut conservar, un dia més, la fràgil existència del nostre dia a dia).

Per descomptat, el Louis Bloom i la resta de reporters nocturns no són l'única peça de l'engranatge de la por sostinguda: ho són també les cadenes de TV, els seus productors (René Russo), els propis espectadors, etc., en un cercle ben tancat que es retroalimenta i que, com tot circuit tancat, tendeix a viciar-se, a necessitar el cada-cop-més, a desdibuixar allò que l'encadena -la moral- per alliberar-se'n i convertir-se en un ens autònom que circula pel món sota les seves pròpies normes, rodolant estrepitosament per sobre de la civilització i acumulant detritus, runes, deixalla i porqueria humana. Cada dia que passa, els límits són més tous. I per trencar els límits i dormir bé cal que la moral es forgi amb mentides ben sòlides.


Així d'interessant és el plantejament d'aquest Nightcrawler del debutant Dan Gilroy, filmat amb una elegància formal molt digna i una fotografia nocturna brillant i encisadora. Gilroy encerta de ple no només amb la història (tot i unes certes obvietats temàtiques que ben bé es podria haver estalviat) sinó també amb el to i el ritme -intens, in crescendo- endinsant-nos en aquest malson contemporani de fauna urbana solitària i desafectada.
Ho fa, per descomptat, amb l'inestimable ajut de la presència estranya que sempre projecta en Gyllenhaal, amo i senyor de cada mil·límetre de pel·lícula i que encarna a la perfecció a un home incapaç de relacionar-se còmodament amb els demés però que sap que no li queda més remei. El Gyllenhaal està esplèndid i l'espectador li agraeix no podent defugir del seu magnetisme que ens arrossega al cantó menys il·luminat de la nit de Los Angeles i d'una societat que necessita alimentar les seves pors per sobreviure, per poder pensar (en un acte d'alienació absoluta) que les desgràcies li passen als demés, però sobretot, per donar valor a allò que ha aconseguit, a les seves possessions i a les seves míseres vides, que es tornen tresors incalculables quan percep que la tragèdia les hi pot arrabassar.


Cap comentari :

Els premis BAFTA 2015

Cap comentari
Un any més l'Acadèmia Britànica de Cinema i la Televisió ha entregat els seus premis anuals en una gala presentada pel sempre impecable Stephen Fry. 

L'anècdota de la nit va ser que el mateix Fry va referir-se a Patricia Arquette amb el nom de la seva germana Rosanna, un detall que ella va deixar passar però no ho va fer, en canvi, l'actor Cuba Gooding Jr. que li va entregar el premi a la millor actriu secundària. Un altre dels moments especials va ser quan Stephen Hawking va presentar el Premi als Efectes Visuals que va guanyar la pel·lícula Interestel·lar.

La guanyadora dels premis "importants" va ser Boyhood (pel·lícula, director i actriu secundària) mentre que El Gran Hotel Budapest va ser la més premiada amb 5 guardons i La teoria del tot es va endur 2 estatuetes.


Aquí teniu la llista completa dels guanyadors i també un curt vídeo editat per The Telegraph amb el més destacat de la gala:


Llista completa dels premiats al BAFTA 2015 (Cinema):


Pel·lícula 
  • Boyhood (
    Richard Linklater, Cathleen Sutherland)
  • Birdman (Alejandro G. Iñárritu, John Lesher, James W. Skotchdopole)
  • The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson, Scott Rudin, Steven Rales, Jeremy Dawson)
  • The Imitation Game (Nora Grossman, Ido Ostrowsky, Teddy Schwarzman)
  • The Theory Of Everything (Tim Bevan, Eric Fellner, Lisa Bruce, Anthony McCarten)
Direcció
  • Richard Linklater (Boyhood)
  • Alejandro G. Iñárritu (Birdman)
  • Wes Anderson (The Grand Budapest Hotel)
  • James Marsh (The Theory Of Everything)
  • Damien Chazelle (Whiplash)
Actor principal
  • Eddie Redmayne (
    The Theory Of Everything)
  • Benedict Cumberbatch (The Imitation Game)
  • Jake Gyllenhaal (Nightcrawler) 
  • Michael Keaton (Birdman)
  • Ralph Fiennes (The Grand Budapest Hotel)
Actriu principal
  • Julianne Moore (
    Still Alice)
  • Amy Adams (Big Eyes)
  • Felicity Jones (The Theory Of Everything)
  • Reese Witherspoon (Wild)
  • Rosamund Pike (Gone Girl)
Guió original
  • The Grand Budapest Hotel (
    Wes Anderson)
  • Birdman (Alejandro G. Iñárritu, Nicolás Giacobone, Alexander Dinelaris Jr, Armando Bo)
  • Boyhood (Richard Linklater)
  • Nightcrawler (Dan Gilroy)
  • Whiplash (Damien Chazelle)
Guió adaptat 
  • The Theory Of Everything (Anthony McCarten)
  • American Sniper (Jason Hall)
  • Gone Girl (Gillian Flynn)
  • The Imitation Game (Graham Moore)
  • Paddington (Paul King)
Actriu de repartiment 
  • Patricia Arquette (Boyhood)
  • Emma Stone (Birdman)
  • Imelda Staunton (Pride)
  • Keira Knightley (The Imitation Game)
  • Rene Russo (Nightcrawler)
Actor de repartiment
  • J.K. Simmons (
    Whiplash)
  • Edward Norton (Birdman)
  • Ethan Hawke (Boyhood)
  • Mark Ruffalo (Foxcatcher)
  • Steve Carell (Foxcatcher)
Documental
  • Citizenfour (Laura Poitras, Mathilde Bonnefoy, Dirk Wilutzky)
  • 20 Feet From Stardom (Morgan Neville, Caitrin Rogers, Gil Friesen)
  • 20,000 Days On Earth (Iain Forsyth, Jane Pollard)
  • Finding Vivian Maier (John Maloof, Charlie Siskel)
  • Virunga (Orlando Von Einsiedel, Joanna Natasegara)
Pel·lícula d'animació
  • The Lego Movie (Phil Lord, Christopher Miller)
  • Big Hero 6 (Don Hall, Chris Williams)
  • The Boxtrolls (Anthony Stacchi, Graham Annable)
Pel·lícula britànica
  • The Theory Of Everything (
    James Marsh, Tim Bevan, Eric Fellner, Lisa Bruce, Anthony McCarten)
  • ’71 (Yann Demange, Angus Lamont, Robin Gutch, Gregory Burke)
  • The Imitation Game (Morten Tyldum, Nora Grossman, Ido Ostrowsky, Teddy Schwarzman, Graham Moore)
  • Pride (Matthew Warchus, David Livingstone, Stephen Beresford)
  • Under The Skin (Jonathan Glazer, James Wilson, Nick Wechsler, Walter Campbell)
  • Paddington (Paul King, David Heyman)
Pel·lícula en parla no anglesa
  • Ida (
    Pawel Pawlikowski, Eric Abraham, Piotr Dzieciol, Ewa Puszczynska)
  • Leviathan (Andrey Zvyagintsev, Alexander Rodnyansky, Sergey Melkumov)
  • The Lunchbox (Ritesh Batra, Arun Rangachari, Anurag Kashyap, Guneet Monga)
  • Trash (Stephen Daldry, Tim Bevan, Eric Fellner, Kris Thykier)
  • Two Days, One Night (Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Denis Freyd)
Disseny de producció
  • The Grand Budapest Hotel (
    Adam Stockhausen, Anna Pinnock)
  • Big Eyes (Rick Heinrichs, Shane Vieau)
  • The Imitation Game (Maria Djurkovic, Tatiana Macdonald)
  • Interstellar (Nathan Crowley, Gary Fettis)
  • Mr. Turner (Suzie Davies, Charlotte Watts)
Muntatge
  • Whiplash (
    Tom Cross)
  • Birdman (Douglas Crise, Stephen Mirrione)
  • The Grand Budapest Hotel (Barney Pilling)
  • The Imitation Game (William Goldenberg)
  • Nightcrawler (John Gilroy)
  • The Theory Of Everything (Jinx Godfrey)
  • Whiplash (
    Thomas Curley, Ben Wilkins, Craig Mann)
  • American Sniper (Walt Martin, John Reitz, Gregg Rudloff, Alan Robert Murray, Bub Asman)
  • Birdman (Thomas Varga, Martin Hernández, Aaron Glascock, Jon Taylor, Frank A. Montaño)
  • The Grand Budapest Hotel (Wayne Lemmer, Christopher Scarabosio, Pawel Wdowczak)
  • The Imitation Game (John Midgley, Lee Walpole, Stuart Hilliker, Martin Jensen, Andy Kennedy)
Música original
  • The Grand Budapest Hotel (Alexandre Desplat)
  • Birdman (Antonio Sanchez)
  • Interstellar (Hans Zimmer)
  • The Theory Of Everything (Jóhann Jóhannsson)
  • Under The Skin (Mica Levi)
Fotografia
  • Birdman (Emmanuel Lubezki)
  • The Grand Budapest Hotel (Robert Yeoman)
  • Ida (Lukasz Zal, Ryszard Lenczewski)
  • Interstellar (Hoyte Van Hoytema)
  • Mr. Turner (Dick Pope)
Disseny de vestuari
  • The Grand Budapest Hotel (Milena Canonero)
  • The Imitation Game (Sammy Sheldon Differ)
  • Into The Woods (Colleen Atwood)
  • Mr. Turner (Jacqueline Durran)
  • The Theory Of Everything (Steven Noble)
Maquillatge i perruqueria
  • The Grand Budapest Hotel (Frances Hannon, Mark Coulier)
  • Guardians Of The Galaxy (Elizabeth Yianni-Georgiou, David White)
  • Into The Woods (Peter Swords King, J. Roy Helland)
  • Mr. Turner (Christine Blundell, Lesa Warrener)
  • The Theory Of Everything (Jan Sewell, Kristyan Mallett)
Efectes Visuals Especials
  • Interstellar (
    Paul Franklin, Scott Fisher, Andrew Lockley, Ian Hunter)
  • Dawn Of The Planet Of The Apes (Joe Letteri, Dan Lemmon, Erik Winquist, Daniel Barrett)
  • Guardians Of The Galaxy (Stephane Ceretti, Paul Corbould, Jonathan Fawkner, Nicolas Aithadi) 
  • The Hobbit: The Battle Of The Five Armies (Joe Letteri, Eric Saindon, David Clayton, R. Christopher White )
  • X-Men: Days Of Future Past (Richard Stammers, Anders Langlands, Tim Crosbie, Cameron Waldbauer)
Contribució britànica destacada al cinema: BBC Films

Curt d'animació britànic
  • The Bigger Picture (Chris Hees, Daisy Jacobs, Jennifer Majka)
  • Monkey Love Experiments (Ainslie Henderson, Cam Fraser, Will Anderson)
  • My Dad (Marcus Armitage)
Curt documental britànic
  • Boogaloo And Graham (
    Brian J. Falconer, Michael Lennox, Ronan Blaney)
  • Emotional Fusebox (Michael Berliner, Rachel Tunnard)
  • The Kármán Line (Campbell Beaton, Dawn King, Tiernan Hanby, Oscar Sharp)
  • Slap (Islay Bell-Webb, Michelangelo Fano, Nick Rowland)
  • Three Brothers (Aleem Khan, Matthieu de Braconier, Stephanie Paeplow)
Director, guionista o productor britànic novell
  • Stephen Beresford, David Livingstone (
    Pride)
  • Elaine Constantine (Northern Soul)
  • Gregory Burke, Yann Demange (’71)
  • Hong Khaou (Lilting)
  • Paul Katis, Andrew De Lotbiniere (Kajaki: The True Story)
Estrella emergent (Rising Star)
  • Jack O'Connell
  • Margot Robbie
  • Gugu Mbatha-Raw
  • Miles Teller
  • Shailene Woodley
Premi  Fellowship (honorífic): Mike Leigh





Cap comentari :

Usagi drop (2011) - Kanta Kamei

Cap comentari
És comprensible una certa tendència a creure, per part de molta gent, que l'animació japonesa està tallada tota ella per uns patrons similars. Ja no només es percep una clara homogeneïtat en el dibuix, sinó també en la temàtica, en els perfils dels personatges, etc. Tots aquests trets molt probablement hagin ajudat a identificar i definir l'anime tant com a estigmatitzar-lo i simplificar-lo, obviant les excepcions, les individualitats i les particularitats menys canòniques.
És per tot això que tinc a Usagi drop com un anime important, perquè se surt de la norma encara que no ho sembli. Darrera d'un embolcall de sèrie d'animació sobre la quotidianitat s'amaga una intenció temàtica molt interessant i poc vista en el seu gènere. Però anem a pams.

Tot adaptant un manga de títol similar (Bunny drop) de la Yumi Unita, Usagi drop explica la història d'en Daikichi, un solter que s'apropa a la trentena, sense parella ni càrregues familiars que està totalment dedicat al seu treball. En acudir al funeral del seu avi, ell i la seva família descobreixen que aquest té una filla petita de sis anys no reconeguda i que ara, amb la mort del seu pare, es queda orfe ja que no hi ha rastre de la mare. Donat que ningú a la família vol fer-se'n càrrec, el Daikichi accepta dur-se-la a casa temporalment. I és aquest trencament amb la seva rutina perfectament preestablerta que porta al Daikichi a replantejar-se els seus valors.

El què podria haver estat una simple història dramàtica entre un adult i una nena petita és convertida per l'autora del manga en un al·legat contra la immaduresa dels japonesos, sobretot dels homes, concentrats en la seva feina i que s'escapoleixen de qualsevol altra responsabilitat, molt en particular si aquesta té a veure amb infants o amb la llar (que per això ja tenen una dona, que se suposa que això és tasca d'elles). Així, el Daikichi es veu obligat a cedir, a renunciar, però també a responsabilitzar-se, a no pensar en ell mateix, etc. Allò que se'n diu, al cap i a la fi, madurar.

Sense voler desvetllar més d'una trama deliciosa i costumista, si volem convidar a l'espectador a fixar-se en alguns detalls importants de la trama i, sobretot, dels personatges femenins que hi apareixen. Essent com és el món del manga i de l'anime fonamentalment mascle (de vegades ostentosa i insultantment mascle), sorprèn gratament el tractament d'alguns temes certament tabú en la societat japonesa com és el rol de la dona, la relació d'aquesta amb la feina i els fills i, en definitiva, l'encaix de la mateixa en una societat que les encotilla des que són nenes.

Amb un traç dolç i amb nombrosos contrapunts humorístics, Usagi drop no només és tendra (i això no vol dir sensiblera) sinó que és diferent, de principi a fi, donant-li la volta a la truita i convertint-se de manera clarament intencionada en una lliçó seriada per a tot un seguit de devoradors d'anime homes, alhora que pot obrir-li la porta a la riquesa temàtica i artística del gènere a aquells/es que creuen (equivocadament) que tot l'anime japonès està tallat pel mateix patró.

Cap comentari :

The honourable woman (2014) - Hugo Blick

Cap comentari
No voldria ser un d'aquells que pronostica el declivi quan encara gaudim de l'abundància, però aquesta tercera edat d'or de les sèries que estem vivint des de la meitat dels 2000 comença donar signes d'extenuació. La producció de sèries s'ha disparat i si bé, per descomptat, la mitjana de qualitat ha augmentat enormement comparat amb, per exemple, les dècades dels 80 i 90, sembla que ara importa més la quantitat que la qualitat.
És en aquest context que les minisèries britàniques estan trobant un espai còmode per entregar obres veritablement fascinants que s'estenen tan sols mitja dotzena de capítols i que, d'alguna manera, venen a contraposar-se als xiclets estirats fins a límits insuportables de moltes produccions seriades nord-americanes. Allà on prima la combinació ad aeternum dels diferents elements per allargar les trames i les temporades, aquí ens trobem amb una història prèviament definida, amb principi i final i, sobretot, amb una intenció dramàtica clara i que forma part de l'ADN de la sèrie (i no que es va adquirint a mesura que les audiències semblen preferir unes temàtiques o unes altres).

Aquesta The honourable woman ve avalada, a més, per dos aspectes destacables que ja poden fer venir ganes a l'espectador inquiet. Per una banda -i potser allò més important-, el seu creador és l'Hugo Blick, que ja ens va demostrar amb la magnífica The shadow line, que tenia molt per oferir i s'establia per mèrits propis en primera línia dels creadors televisius.
I per una altra, diverses nominacions i premis (Globus d'Or, Satellite Awards, Sindicat d'Actors, etc.) tant per a la sèrie com per a la Maggie Gyllenhaal conviden a gaudir de l'espectacle dramàtic, tant des del punt de vista narratiu com interpretatiu.

En conjunt, la complexa història d'una família que busca fer de mitjancera en el conflicte entre Israel i Palestina li permet a l'Hugo Blick teixir una entremaliada trama d'espies i contra-espies, de complots i traïcions que no cabrien en una pel·lícula de dues hores. La Nessa Stein, hereva d'un comerciant d'armes assassinat davant seu pels palestins conjura els seus odis i temors per buscar a través de la seva associació la manera de tendir ponts entre els dos estats, despertant els recels d'uns i d'altres, a més d'entrar en conflicte amb els serveis d'intel·ligència britànic i nord-americà. Però la Nessa Stein amaga un secret, alguna cosa no rutlla, hi ha quelcom que no encaixa.


I sobre aquesta base de fils entrecreuats, el Blick ordeix un joc d'intel·ligència complex i sorprenent en el què res no és allò que sembla (o sí?), tot aportant una curiosa mirada a un conflicte tan tremend com contemporani. Per fer-ho, es recolza sobre uns guions estilitzats, plens de paral·lelismes i dirigeix cada capítol amb solidesa, sense pressa i amb passió pels detalls i les introspeccions dels personatges.
A això últim l'ajuden el fantàstic planter d'actors de què disposa, encapçalat per una brillant Maggie Gyllenhaal (brillant, veritablement brillant, o com fer que un personatge es mostri, alhora, ferm i vulnerable sense caure en els excessos), però seguit per un sempre magnètic Stephen Rea (que ja apareixia a The shadow line) i un bon grapat de bons secundaris que no només compleixen sinó que tenen la responsabilitat, en diverses ocasions, de donar-ho tot en escenes que les hi són pròpies.

En el camí, Blick aprofita per explicar una història de dones en un món que acostuma a ser associat als homes. I en aquesta intenció feminista (no és feminista fer una història amb dones avui en dia?), Blick ve a engruixir la cada cop més nombrosa representació femenina realista i poderosa (empoderada, en diran alguns) a les graelles televisives, passant-li la mà per la cara a la producció cinematogràfica que segueix amagant les dones que tenen més de 30 anys i menys de 60. En aquest sentit, The honourable woman és poderosa i encomanadissa, transmet una força brutal en els seus personatges i explica com poques sèries han explicat la fascinant dualitat entre la resiliència i la sensibilitat emocional de la dona del segle XXI.

Fascinant, seductora, complexa (si la tercera edat d'or de les sèries es defineix, com molts diuen, per la complexitat narrativa, aquesta n'és un exemple perfecte) i farcida de tensió dramàtica, The honourable woman és una sèrie majúscula, una de les millors que hem vist en aquest passat 2014 i una fantàstica peça televisiva que ve a prendre el relleu de les cada cop més adotzenades produccions nord-americanes per a la petita pantalla.


Cap comentari :

Premis Gaudi 2015

Cap comentari
Doncs ja ha passat un any i ja hem vist una altra Gala dels Premis Gaudí. La del 2015 ja us diem ara que no passarà a la història per ser de les més brillants, i és que, de vegades, la intenció no és suficient per constituir un espectacle que estigui a l'alçada. 


I és que creiem que hem de ser crítics si volem que aquesta festa del cinema sigui alguna cosa més que un projecte que comença. Ens agradaria molt veure una Gala en la que no calguessin patrocinadors al "in memòriam", en la que hi hagués varietat en els nominats (com va dir el Gorina, hi ha professionals que fan gairebé totes les pel·lícules) i que no calguessin els discursos que "aplaudeixen impostos" (tot i que valorem molt positivament que el llarg discurs no fos llegit, com succeeix en esdeveniments similars). 

En fi, crítiques a banda, l'espectacle d'ahir es va poder fer tot i els pressupostos minvats i esperem que dels errors i les crítiques serveixin per a millorar, l'any vinent. 

Pel que fa a les pel·lícules (les autèntiques protagonistes dels premis), la més guardonada va ser El Niño (Daniel Monzón) amb 7 estatuetes, tot i que els que més van celebrar els guardons van ser els membres de l'equip de 10.000 km. (Carlos Marques-Marcet) que es van endur 5 premis dels anomenats "importants". 

Eduard Fernández en un dels moments divertits, just després d'adonar-se que estava agraint el "Goya", enlloc del "Gaudí"

Llista completa dels Premis Gaudí 2015: 


Pel·lícula en llengua catalana: 'Rastres de sàndal', de Maria Ripoll

Pel·lícula en llengua no catalana: '10.000 km', de Carlos Marques-Marcet

Director: Carlos Marques-Marcet, per '10.000 km'

Guió: Carlos Marques-Marcet i Clara Roquet, per '10.000 km'

Actriu: Natalia Tena, per '10.000 km'

Actor: David Verdaguer, per '10.000 km'

Actriu de repartiment: Bárbara Lennie, per 'El Niño'

Actor de repartiment: Eduard Fernández, 'El niño'

Direcció de producció: Edmon Roch i Toni Novella, per 'El niño'

Pel·lícula documental: 'Gabor', de Sebastián Alfie

Curtmetratge: 'El corredor', de José Luis Montesinos

Pel·lícula d’animació: 'Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo', de Javier Fesser

Pel·lícula per a televisió: 'Descalç sobre la terra vermella', d'Oriol Ferrer

Direcció artística: Sebastián Vogler, per 'Stella Cadente'

Muntatge: Mapa Pastor, per 'El niño'

Música original: Roque Baños, per 'El niño'

Fotografia: Carles Gusi, per 'El niño'

Vestuari: Mercè Paloma, per 'Stella Cadente'

So: Sergio Bürmann, Oriol Tarragó i Marc Orts, per 'El niño'

Efectes especials/digitals: Àlex Villagrasa (Lamppost), David Ambit, Lucía Salanueva, Lluís Rivera i Josep Claret, per '[REC]4: Apocalipsis'

Maquillatge i perruqueria: Alma Casal i Elena Pérez, per '[REC]4: Apocalipsis'

Pel·lícula europea: 'La grande bellezza', de Paolo Sorrentino

Cap comentari :

The imitation game (2014) - Morten Tyldum

3 comentaris
Personalment, tinc la teoria que d'entre el grapat de nominades a l'Oscar a Millor Pel·lícla de cada any, hi ha només un parell de pel·lícules que són realment interessants, valuoses, que aspiren (només aspiren) a ser recordades per mèrits propis. I després, en queden sis o set de francament oblidables, sis o set telefilms que ben bé et podrien passar per la TV un diumenge per la tarda i fer-te feliç, donant-te l'excusa perfecta per quedar-te a casa sota una manta i inflar-te a xocolata, patates o pipes.
The imitation game, al meu gust, forma part d'aquest "selecte" grup  de mitjanies que tan sols opta a ser recordada si els acadèmics insisteixen en demostrar el seu mínim interès per l'atreviment i pel cinema d'autor. Si li donen l'Oscar (el de Millor Pel·lícula o qualsevol altre dels grans), The imitation game té opcions de ser recordada. Si no, mereixeria ser oblidada sense cap tipus de recança.

I no és que la pel·lícula en qüestió sigui dolenta, que no ho és. De fet, és entretinguda i prou digna comparada amb altres ximpleries oscaritzades. Per dir-ho així, The imitation game està a l'alçada de El discurso del Rey, però amb el handicap que aquí no hi ha superació personal de pa sucat amb oli i, per tant, li treu aspiracions. Entretinguda? Molt. La història del matemàtic que, com a repte personal, es proposa construir una màquina que desencripti els missatges nazis durant la segona guerra mundial està prou ben portada i tampoc no pretén que aquesta sigui la única trama de la pel·lícula. Així, se li afegeix un subtext relacionat amb la seva incapacitat per socialitzar correctament, algunes pinzellades d'injusticia (contra les dones, contra el progrés, contra l'homosexualitat) i, per tant, tampoc val a dir que la pel·lícula estigui buida.

El problema, però, rau en què Tyldum i el seu guió no insisteixen en posar el dit a la nafra, semblen no voler aprofundir en temes que, en realitat, podrien donar molt de joc. El paral·lelisme entre el xifrat dels missatges i la dificultat per desencriptar, per desxifrar a les persones és suggerit en una escena, però oblidat immediatament, deixant la sensació d'ocasió perduda, de desinterès pel tema més important i humà de la cinta. I el mateix succeeix amb la necessitat de simular, d'imitar allò que és tingut per normal però, un cop més, Tyldum desestima la càrrega de profunditat fent-li fàstics fins i tot a allò que el mateix títol de la pel·lícula promet.


Els fans del Cumberbatch, però, es fregaran les mans davant d'un paper molt sucós i extremat. A nosaltres, en tot cas, ens sembla haver vist al Cumbie molt més natural i creïble en multitud d'altres papers abans que aquí on en algunes escenes es veu poc fresc i molt enganxat al text. En tot cas, no us penseu, la seva actuació bé mereix un visionat, i els seus acompanyants (Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, etc.) estan sobradament a l'alçada.

Deixeu-me, per últim, fer esment a la polèmica suscitada per la suposada manca de veracitat d'aquest biopic. No sóc dels què creu que s'ha de ser fidel a la realitat a l'hora de recrear personatges i esdeveniments històrics en cinema. Però pel que ja no estic tan disposat a passar és pel fet que la pel·lícula tingui la intenció de ser fidel, que ho vengui com a tal amb el seu cartell de "Basat en fets reals", i després resulti que ha pervertit intencionadament la història en la que, suposadament, es basa.

En definitiva, però, si a algú li ve de gust de passar una bona estona sense pretensions, The imitation game pot ser una bona aposta. A un servidor ja li estaria bé que tot el cinema d'entreteniment fos tan digne com aquesta.

3 comentaris :