Shame (2011) - Steve McQueen

Cap comentari
Permeteu-me que comenci deixant les coses clares. No feu cas de la major part del que els diaris, revistes i blogs diuen d'aquesta peli. Us puc ben assegurar que Shame no va de sexe. I qui cregui, després de veure-la, que va d'això probablement s'hagi confós de sala. I de què va? Doncs no us ho vull pas dir, val més que ho descobriu per vosaltres mateixos.

El que sí que us puc dir, i vull fer-ho, és que Shame és una de les propostes més interessants de la cartellera actual. És una pel·lícula moderna, rodada amb criteri i intenció, que parla de temes complexos i profunds, però sense voler donar-li una pàtina excessiva de cinema intel·lectual o d'art i assaig.
El Brandon és un home amb un aparent èxit en la seva vida. Ha marxat del seu New Jersey natal per anar a New York i triomfar-hi. I ho ha fet, o això és el que, si més no, ell creu. Té una feina on tothom reconeix la seva excel·lència, té un apartament al centre de la big apple, etc. Ah, això sí, té un petit problema d'addicció al sexe. L'home no pot evitar masturbar-se o tenir sexe (encara que sigui pagant) cada dos per tres, ja sigui a casa, a la feina o a on pugui calmar aquesta mena d'urgència.

Tot aquest castell de naips començarà a trontollar en rebre la inesperada visita de la seva germana Sissy.


No cal explicar més, a banda de destacar un cinema pur i amb molta elegància de l'Steve McQueen, que troba el to perfecte per donar llibertat a uns actors en estat d'absoluta gràcia, del primer a l'últim. L'enèsima pel·lícula que estrena el Fassbender aquest any el col·loca, ja definitivament, en la cúspide dels actors més prestigiosos (ha fet molt i variat, i sempre ha excel·lit). Però la Carey Mulligan està igualment fantàstica, i ens regala, a més, un dels moments "detonant" més impactants i corprenedors del cinema recent, la seva interpretació, en un primeríssim primer plànol impertorbable, d'una versió melancòlica del New York, New York.

I sí, hi ha sexe, molt de sexe. I força explícit, tal com, d'altra banda, s'hauria de rodar el sexe en el cinema, amb realisme, si la indústria nordamericana no estigués controlada per carques carrinclons i demés fauna de la crosta. Però qui surti de veure aquesta peli pensant en sexe és que deu tenir el mateix problema que el protagonista.



 

Cap comentari :