Alternatives al Top 10 de pelis de zombies

Cap comentari
En això dels Top 10, probablement, és més divertit veure les que es queden fora que no pas les que guanyen. És per això que, després de sentir les vostres recomanacions de pelis que s'han quedat fora de la llista (i aprofitant per colar-hi algunes de les nostres favorites que s'havien quedat fora també), hem volgut recopil·lar-les.

Dawn of the dead (2004) Ens encanta aquest remake lliure de la tercera part de la nissaga zombie del Romero. La va dirigir el llavors debutant Zack Snyder (que després dirigiria 300 o Watchmen) i ho va fer amb un nervi i un ritme frnètic que t'enduen des del primer minut de la peli. Junt amb 28 days later, va ser l'encarregada de confirmar que els zombies moderns corrien que se les pelaven, així que la peli ja no amagava els personatges en un espai tancat sinó que -i aquesta és una de les seves grans bases- podien estar a cel obert i que de sobte una colla de running zombies apareguessin d'una cantonada fent-te suar la cansalada. Implacable, irreverent, dura en moltes ocasions, traient suc d'una protagonista com la Sarah Polley, la pel·lícula és un festí zombie de primera línia, una de les millors de la historia, indubtablement.

The revenant (2009) Un lloable intent fallit de fer una peli de zombies des d'una perspectiva diferent. Aquí no hi ha mil·lions de zombies... només n'hi ha un de protagonista. És una pena que la direcció del Kerry Prior sigui tan deficient i descuidada, amb un pols tan feble, perquè el plantejament promet i molt. Un soldat perd la vida a Irak i torna de la tomba... però de bon rotllo. Els seus amics l'acullen amb sorpresa però amb comprensió, entenent que ha canviat i que té unes altres "necessitats". La primera part de la peli té un to de comèdia força impresentable, sobretot degut a uns actors molt rudimentaris i una direcció gens exigent. Cap a la meitat de la pel·lícula, però, un gir inesperat en l'encontre amb un atracador fa que la peli agafi un rumb ben diferent, ja més en la línia habitual. Si es té paciència, la peli pot ser un petit bombó a degustar.

The return of the living dead (1985) Aquí a Espanya algú va tenir la feliç idea d'estrenar-la inicialment amb el fantàstic títol "La divertida noche de los muertos vivientes" que, per si hi havia algun dubte, va espantar a tothom de les taquilles. És veritat que la peli té un punt de comèdia, però ni de bon tros es mereixia un títol així. En qualsevol cas, la peli és realment fantàstica. A l'Última Projecció en som molt fans. Un guió molt ben treballat que va ser el primer en donar veu als zombies i, ja de pas, fer mítica la frase "braaaains" dita així, amb veu gutural i desangelada (que en el doblatge va passar a ser "cerebros vivoooos"). El director és el Dan O'Bannon, guionista de pelis tan fantàstiques com Alien, Lifeforce o Total Recall, al que li va caure el projecte a les mans en desertar el Tobe Hooper que era la opció inicial. I el resultat, tot i ser la seva primera peli, no pot ser millor. Per als més fans, val a dir que aquesta peli parteix d'una història curiosa. El George Romero va escriure el guió de la seva seminal Night of the living dead en col·laboració amb el escriptor John A. Russo. Van acabar barallats pels drets i el judici va dictaminar que era el Russo el que es podia quedar amb els drets del concepte "living dead" mentre que el Romero havia de conformar-se amb el concepte "zombi" (que no s'esmentava en la peli original). Així, el Russo va engegar aquest projecte per poder-ne treure suc, posant ben clarament al títol que es tractava dels "living dead" original, sense veure's a venir que la gent acabaria per fer-se seu més el concepte zombie que no pas el de mort vivent.
En definitiva, una fantàstica peli de zombies, amb un punt de conyeta però amb uns efectes visuals realment impressionants i un guió molt més ferm del que és habitual.

La horde (2009) Interessant, salvatge i hiperviolenta metàfora força explícita dels conflictes i revoltes de la perifèria de Paris. Tal com després passaria amb Attack the block als suburbis de Londres, el tàndem Yannick Dahan i Benjamin Rocher utilitzen un bloc d'un barri degradat com a escenari per una batalla campal plena de ràbia i descontent. Els zombies aquí no deixen de ser les capes baixes d'una societat en la que les diferències entre els rics i els pobres s'accentua de manera perillosa. Per algun lloc ha de sortir la ràbia. I ho fa en forma de transformació zombie, amb una fam inusitada. Molta acció, molta mala llet, i uns personatges amb moltes qüestions psicològiques no resoltes. Un festí per als més morbosos.



Fido (2006) És una comèdia, que quedi clar. Aquí no hi passareu por ni massa fàstic. La idea és una altra. Dibuixa un escenari futur on una empresa anomenada ZomCom ha inventat un collar que, si li poses als zombies que campen per la ciutat, pots domesticar-los. La Carrie-Ann Moss fa de mestressa de casa americana i l'humorista Billy Connoly fa del zombie domesticat per la seva família. Una mirada diferent al món dels zombies.






Re-animator (1985) Amb l'excusa d'adaptar a Lovecraft, l'Stuart Gordon es va treure de la màniga una peli de zombies atípica, molt gore i que, en el seu moment, va sorprendre per la seva explicitat. La història d'un jove científic, brillant però amb idees una mica extremes, barreja el mite zombie amb el del Frankenstein i entrega una cinta molt divertida, canalla, gamberra i entretinguda fins l'extenuació. Un clàssic modern que va venir a segellar l'auge zombie en posar tots els ingredients possibles en la mateixa coctelera. Era tan completa que, per dir-ho així, va esgotar els camins a explorar.



Dead Snow (2010) Zombies nazis congelats en la neu dels fiords noruecs i amb sed de venjança, quina premissa, no? Doncs d'aquí parteix Dead snow, també coneguda com Zombis nazis. La idea, indubtablement, és original. L'escenari (uns fiords blanquíssims al damunt dels quals la sang destaca especialment) preciós. Però ni els personatges enganxen massa ni el guió aguanta el metratge. Si la veus en companyia, amb crispetes i ganes de riure, segur que t'ho passaràs bé. Vam fer-ne un post més llarg aquí.





Pontypool (2008) Probablement la proposta més original de totes. Una peli de zombies... sense zombies! No us volem explicar res d'aquesta peli (si voleu llegir més, aquí en teniu un post sencer amb diferents nivells d'spoiler) doncs la gràcia que té, justament, és la originalitat de tota la seva proposta, plena de sorpreses quasi bé increïbles de formar part d'una peli de zombies. Funciona raonablement bé i és un autèntic must per a qualsevol fan del cinema de zombies que vulgui veure tot el ventall temàtic possible.







I ens han recomanat també -tot i que aquestes no les hem vist- Los infectados, Zombi 2 (la seqüela "il·legal" que el Lucio Fulci es va treure de la màniga per aprofitar l'èxit de Night of the living dead del Romero), No profanar el sueño de los muertos (del Jorge Grau), Dance of the dead (una comèdia estudiantil en clau zombie) Night of the creeps o Doghouse. Però també ens demanen que no oblidem alguns capítols de la sèrie Historias para no dormir del Narciso Ibáñez Serrador (ens recomana el Joan de la botiga The Cine).

En definitiva, que si voleu alternatives, les teniu. Tot tipus d'enfocament de la temàtica zombie, tots els graus de "gorisme" i tota la sang i el fetge que us vingui de gust digerir. Apa, que vagi de gust!

Cap comentari :