Dance of the dead (2008) - Gregg Bishop

El millor pels que fem l'Última Projecció d'haver dedicat una setmana al cinema de zombies ha estat el comptar amb les vostres opinions i suggerències de pel·lícules del gènere de les que mai havíem sentit a parlar. De fet, la setmana d'homenatge als morts vivents s'acabarà oficialment demà i a nosaltres encara ens quedarà una llarga llista de pelis per revisar, de les moltes que ens heu anat recomanant aquests dies. Vagi per endavant un agraïment molt sincer per a tots vosaltres: hem après molt.

Una de les primeres recomanacions que vam rebre va ser aquesta Dance of the dead que ens va fer el bon amic cinèfil Sergi Calle. Ens ho hem passat molt bé veient-la, què voleu que us diguem (ja sabíem del bon ull del Sergi per aquestes coses).
Es tracta d'una peli de zombies que busca convertir en herois als nerds d'un institut americà, just en la nit en la que menys populars solen ser: la nit del ball de graduació. Aprofitant l'avinentesa, la peli carrega contra la celebració en sí, contra els estereotips absurds i passats de rosca -reines del ball més preocupades pel seu cabell que per cap altra cosa, reis del ball obsessionats en ficar mà a alguna noia, etc- i s'acaba convertint en una mena de My sweet sixteen, el programa de televisió que mostra com filles de papà munten la seva pròpia i sobredimensionada festa d'aniversari. Hi ha cheerleaders curtes de gambals, professors de gimnàs de tall castrense, odiosos professors de ciències, pinxos i matons diversos i, per descomptat, els nerds, els nostres herois de la nit.

El problema, però, és que la direcció és tan tova, tan deixada, que un plantejament així es desaprofita bastant, diluint-ne els efectes i obligant a l'espectador a fer l'esforç de voler divertir-se, de voler quedar-se fins al proper gag. Un parell de recursos enginyosos -la sortida dels morts de les tombes, impressionant, i algunes baralles cos a cos fetes amb el mal gust del Peter Jackson de Braindead- passen mig desapercebuts davant d'un director poc exigent i que deixa que la seva peli caigui més a prop de The revenge of the nerds que no pas de 28 days later.
Ens ha recordat força a una peli molt divertida de zombies dels 80, Night of the creeps, aquí estrenada amb el títol de El terror llama a tu puerta, que explicava una història molt semblant amb una mica més de nervis. Reviseu-la que us agradarà. Però tampoc deixeu de donar-li una oportunitat a aquesta Dance of the dead si teniu una estona de riure fàcil i una bona colla d'amics ben predisposats.

Per motius de copyright internacional no podem incrustar el tràiler aquí, però el podeu visualitzar directament a YouTube si cliqueu aquí.