La peli de... la Mònica Martínez

9 comentaris
Comprendreu que quan una amiga que vas retrobar vint anys després d'haver compartit part de la infància t'envia la seva participació en la secció La peli de..., l'emoció és especial. Però és que quan la llegeixes i veus com aquesta persona ha volgut compartir detalls molt especials, records inesborrables, l'emoció i l'agraïment és duplica.

Us deixo que al·lucineu, literalment, amb el que és un dels millors exemples de com una peli pot arribar a quallar dins la vida d'una persona tan fantàstica com la Mònica Martínez.

Finalment sembla que m’atreviré, encara que no les tinc totes de si el resultat convencerà a tothom i poder gens als més entesos en la matèria... però, si més no, em ve de gust participar en aquest blog d’una persona a la que he anat “re-descobrint” a través de tot el que CADA DIA escriu... i aquí estic, explicant (per petició seva) la meva experiència personal de la peli que sens dubte més m‘ha marcat... GREASE.

Aquesta pel•lícula no em porta només un record, sinó que me’n porta molts i molts i a més de diferents etapes de la meva vida. He vist la pel•lícula infinitat de vegades en moments diferents de la meva vida, però crec que l’he “descobert” realment en 3 moments determinats que recordo clarament. Es una pel•lícula que no em canso de veure, sense ser una GRAN pel•lícula, perquè crec que l’èxit de la peli no és la peli en sí, sinó la seva Banda Sonora, que ha sobreviscut al pas del temps i que no deixa de fer-me ballar sempre que l’escolto. 

  • Summer Nights
  • Greased Lightning
  • We go together
  • You’re the one that I want
  • ...

Qui no ha ballat algun cop alguna d’aquestes cançons???


El primer record que en tinc és només de la seva banda sonora, en un “guateque” familiar amb 12 o 13 anys... la peli no me la van deixar veure (per el seu alt contingut sexual i vocabulari “in-apropiat”), així que em sabia perfectament totes les cançons molt abans de veure la peli per primer cop.
I el curiós és que no recordo quan va ser el primer cop... Però sí recordo perfectament el “primer” cop que recordo la peli, i va ser a l’època de l’institut quan la vàrem adoptar com a banda sonora de tot el que fèiem. Érem autèntiques Pink Ladies i teníem els nostres propis “T” birds i fins i tot ens sabíem de memòria trossos sencers de diàlegs que utilitzàvem en el nostre dia a dia... frases com...
  • “aunque no te guste el deporte no deshinches las pelotas”
  • “es un dólar calentito, lo llevaba entre las tetas”
  • “nadie tiene las tetas más grandes que Annette”
  • “Si, soy Danny, no me gastes el nombre”
  • “todos los Hombres son ratas, son los piojos de las ratas, son las amibas de los piojos de las ratas”


La tercera vegada que crec que vaig “descobrir” Grease, va ser quan van estrenar “Grease, El Musical”. La vaig anar a veure fins a 3 vegades amb grups de gent diferents!!! Va ser com tornar a tenir 13 anys, o 17... però no, amb quasi 40 també m’agradava i em continuava fent cantar i ballar, i a més ara ho feia amb les meves filles, així que el “cicle” tornava a començar, com El Rey León, però d’aquesta ja en parlarem un altre dia... ;-)




 

9 comentaris :

Mga ha dit...

Feia falta una entrada de Grease, sí! Una de les que també m'ha marcat molt, veient-la cada cap de setmana, es pot dir! Aquell Danny Zuko que em tenia enamorada... aixx

Mònica ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Mònica ha dit...

Moltes Gràcies!!! M'ha agradat molt com ha quedat... ara vigila que igual m'animo i escrit més ;-)

Noemix ha dit...

Es una gran peli! Totalment d'acord amb la Montserrat, el blog necessitava Grease.

Moltes gràcies Mònica per recordar-nos aquesta peli tan guay!

Noemí

Gloria White ha dit...

Estupendo Mónica,
Grease es la peli que nos marcó a muchos por una u otra razón.Genial comentario.

Marc Ambit ha dit...

Un altre post mític de la secció "La peli de..." i ja en van un bon tou.

Per cert, Mònica, t'agafo la paraula i fins i tot t'animo a que segueixis escrivint i compartint amb nosaltres tot el que tingui a veure amb el cinema i amb tu.
Conèixes ja la secció Guilty pleasures?

Descubrepelis ha dit...

Es cert, no hi ha ni una sola cançó de Grease que no s'hagi quedat gravada a la nostra memòria per sempre més...

Per cert, molt bona secció del blog!

Mònica ha dit...

Uffff Marc... de Guilty pleasures en tinc uns quants... de fet qualsevol del Stallone!!! Qualsevol de la saga de Rocky... Daylight (Pánico en el túnel)... Demolition Man... Tango y Cash... y Cobra, què me'n dius de Cobra???

Marc Ambit ha dit...

Cobra? COBRA??? Marion Cobretti? Jiiisesmoderfoker! Mira, Mònica, si em fas un Guilty pleasures de Cobra (o de qualsevol de l'Stallone) em faràs el segon home més feliç del món (el primer és el paio al que li van fer un "La peli de... de Grease ;-)