The Asylum, especialitzats en cinema "cutre"

Hi ha tota una legió de fans del cinema "cutre", de sèrie Z, de la famosa Troma o, en definitiva, del cinema on el més important és, justament, quan limitat està el pressupost i, sovint, el talent dels que hi participen. Hi ha studios que, fins i tot, hi aposten decididament com a target del seu negoci cinematogràfic. Aquests, aprofiten els grans èxits del moment per treure'n versions de segona (o tercera) fila, amb molt menys pressupost i que apunten directament al mercat del vídeo domèstic. És el que molts anomenen, els mockbusters (joc de paraules entre blockbuster -superèxit de vendes- i mock -mofa, conya-). Aquest és el seu negoci, què hi vols fer.

Tal és el cas dels estudis The Asylum, que ens descobrí el bon amic Javi Igea ara fa uns dies i ens obrí les portes a un món ple de caspa, d'actors lamentables, de direcció inexistent, d'efectes visuals d'aquells que fan mal a la vista. I ens va agradar.

The Asylum es va crear l'any 1997, amb ganes de convertir-se en un estudi especialitzat en pelis de terror amb intenció d'estrenar-les a les sales d'arreu del món. Però va ser el 2005 l'any que va marcar la companyia. Van rodar aquell any una versió low cost de La guerra dels móns de l'H.G. Wells, just el mateix any que l'Steven Spielberg rodava la seva ampulosa adaptació. La cadena de vídeoclubs Blockbuster li va encarregar a The Asylum un total de 100.000 còpies de la seva versió, sabent que en les seves botigues hi hauria un públic disposat a veure altres versions del gran hit que va ser la de l'Spielberg. Els amos de The Asylum van quedar molt sorpresos, doncs aquesta xifra era la més alta que fins ara havien assolit, així que van decidir canviar de rumb i de target, convertint-se en una gran fàbrica de mockbusters amb noms tan suggerents com Transmorphers, The day the earth stopped (per la que van rebre una denúncia de plagi per part dels estudis de la 20th Century Fox, que acabava de llençar The day the earth stood still amb el Keanu Reeves), Sunday School Musical, Megapiranha, Snakes on a train (fantàstic títol barreja dels Strangers on a train del Hitchcock i Snakes on a plane) o Titanic II (sí, sí, una seqüela de la cinta del James Cameron... estic intrigat per saber com es pot continuar una peli amb un final com el de Titanic, no?). Fins i tot, aquest mateix any, han tret una versió de la Blancaneus que s'ajunta a les dues grans produccions de les majors que s'estrenaran d'aquí a ben poc, una amb la Julia Roberts fent de madrastra malvada i l'altra amb la Charlize Theron. Com veieu, no se'n perden una, aquests de The Asylum.

Però el que més ens ha interessat de tota la seva filmografia és una mena de nissaga que la companyia alimenta periòdicament amb nous títols. Es tracta de la temàtica de... monstres enormes! Mira, jo, més explicar-vos-ho, prefereixo que ho veieu vosaltres mateixos en el tràiler d'una de les seves més mítiques cintes. Megashark versus Giant Octupus, amb un estel·lar Lorenzo Lamas encapçalant el repartiment. Compte!, que aquí venen!



Què? Fa ganes de veure-la envoltat d'amics i cerveses a dojo o no? Doncs que sabeu que té una seqüela! Megashark versus Crocosaurus! Però tampoc no us hauríeu de perdre, en la mateixa línia, MegaPython versus Gatoroid.


Bé, ja veieu que aquests estudis caldrà tenir-los molt en compte de cara al futur... o no. Però no em negareu que la perspectiva de passar una estona absurda veient pel·lícules infames no deixa de tenir el seu encant. Això sí, no les veieu mai sol. No ho dic per la por que podeu passar, sinó per l'avorriment.