Recomanacions pel Festival de Sitges 2013

Ens embadalim cada any revisant els cartells de les edicions anteriors del festival (a quin més creatiu!). Però també cada any ens passa el mateix: no sabem quines pelis anar a veure.

La oferta és variada (tot i que el cartell no acaba d'estar tancat del tot) i, més enllà dels noms propis que ens puguin sonar, costa escollir les pelis per les que buscar una entrada. Al cap i a la fi, tothom que ha anat a Sitges algun cap sap que si un no té bon ull escollint les pel·lícules que va a veure, l'experiència pot ser una mica decepcionant.

Així que, seguint la nostra vocació de servei públic, hem preguntat als nostres amics i lectors més frikis per tal de que ens recomanin aquelles pelis que fan més bona pinta.

Ho vam fer a través del nostre Twitter (de fet, arran d'una petició que ens feia l'@albert1986) i aquestes són les recomanacions que ens van fer. Apa, preneu nota.

@mevadecine: "La nova de vampirs de Neil Jordan pinta bé!".
 Es refereix a Byzantium, una història romàntica de vampirs amb uns visuals espectaculars, protagonitzada per la Saoirse Ronan, la Gemma Arterton, el Sam Riley i el Johnny Lee Miller. La crítica ha estat molt d'acord en que és una notable pel·lícula, molt elegant i encisadora, amb un to romàntic que alguns han volgut comparar amb la nissaga de Crepuscle (afegint que n'era la resposta adulta). No deixa de tenir un cert morbo veure si el Neil Jordan està, avui en dia, al mateix nivell que quan va guanyar a Sitges amb "En compañía de lobos".


@alberts1986: "The battery també m'ha atret, american jesus, upstream color i Charles Swan III. Aviam".
Ja fa temps que sentim a parlar de la òpera prima del Jeremy Gardner, The battery, on un parell d'amics travessen una Nova Anglaterra arrasada pels zombis. No és l'únic que ens la recomana, també ho han fet el @PaulPorcoRosso i
American Jesus, per la seva banda és un documental del català Aram Garriga sobre el cristianisme radical nord-americà.
Upstream color de Shane Carruth, al seu torn, ha embadalit públic i crítica, a diferència de la seva primera pel·lícula (rodada ara fa 9 anys amb molt poc pressupost), Primer, que va tenir tants fans com detractors. Una trama obscura, un muntatge particular, uns actors en estat de gràcia i, pel que sembla, una proposta atrevida. El @Danimaumau també ens l'ha recomanat.
La darrera recomanació de l'Albert es refereix a A Glimpse Inside the Mind of Charles Swan III, dirigida pel Roman Coppola i protagonitzada pel Charlie Sheen, que explica la caiguda d'un dissenyador gràfic d'èxit, paral·lelitzant la història del protagonista amb la del seu actor principal. El repartiment és memorable (sobre el paper): Jason Schwartzman, Patricia Arquette, Bill Murray, Mary Elizabeth Winstead, Aubrey Plaza...


@Danimaumau: "Drug War (Johnnie To), Only God Forgives (Refn), Passion (DePalma) (...) i Snowpiercer si es confirma... (...) El remake de Carrie i la del Capità Harlock, d'animació!". 
Ha agradat molt una de les últimes pel·ícules del prolífic Johnny To, Drug War. Molts diuen que és la seva millor pel·lícula, que ha aconseguit, rebaixant el to violent però afinant més en el pols narratiu, una història de policies i lladres realment fenomenal.
Only God Forgives (amb títol espanyol "Solo Dios perdona") és la última i molt esperada pel·lícula del Nicolas Winding Refn, director de la massivament adorada Drive. Repeteix el Ryan Gosling al capdavant d'una història de baixos fons en la que, pel que sembla, l'actor està encara més immòbil i inexpressiu que mai. Hiper-violenta, Only God forgives no ha agradat pas a tothom, ni tan sols a molts fans de Drive. La @MireiaCastello també la recomana.
Passion és la última entrega del Brian DePalma, que refà una pel·lícula francesa del 2010 (Crime d'amour), explicant la història d'amor i odi d'una executiva publicitària i la seva cap.
Snowpiercer és la darrera cinta del coreà Bong Joon-Ho (Memories of a murder, The host), que adapta un còmic francès molt interessant. En un món apocalíptic, els pocs supervivents viatgen en un tren que separa els rics dels pobres, però algú no acaba d'estar d'acord amb aquesta divisió.
Carrie és un remake, és clar, del clàssic modern que és la versió del DePalma del 76, dirigida ara per la Kimberley Peirce (Boys don't cry, la peli que li va fer guanyar el primer Oscar a la Hilary Swank) i interpretada per la Chloe Moretz i la Julianne Moore. El més interessant pot ser veure si trenta anys més tard es pot fer un remake que sigui més potent que el de un DePalma que, llavors, estava en plena forma.
Space Pirate Captain Harlock és una esperada adaptació a la gran pantalla de la mítica sèrie de televisió Captain Harlock, que va concebre i dirigir el mestre Rin Taro. Aquí se li ha encomanat al Shinji Aramaki, un especialista en adaptar productes (com Starship troopers) a l'animació. També hem rebut recomanació pel Harlock de @KeaLangstrumpf.


@_Rectum_: "Para unas risas en buena compañia : #hatchet3".
Es refereix a Hatchet III, la tercera part d'una pel·lícula de l'Adam Green, sobre un fantasma (sí, sí, un fantasma) que es venja de la mort del seu pare i carrega contra tot turista que s'atreveix a fer excursions pels llacs de Nova Orleans. Un slasher en tota regla.


@ynknasi: "Jo tinc en el punt de mira Blackfish i Leviathan".
Blackfish és un documental de la Gabriela Cowperthwaite sobre el captiveri d'animals salvatges, aprofitant el
cas d'una orca que ha assassinat a tres persones. La crítica l'ha lloat unànimement.
Seguint en la mateixa línia, Leviathan és un documental sobre la pesca, amb un plantejament molt visual i captivador que ha agradat a la gran majoria de públic que l'ha vista.


@KeaLangstrumpf: "The world's end".
The world's end (títol espanyol "Bienvenidos al fin del mundo") és una entrega més de les comèdies dirigides per l'Edgar Wright i interpretades pel Simon Pegg i el Nick Frost (Arma fatal, Zombis party) i que ha donat un cop més en la diana en oferir una comèdia sci-fi en el que els personatges funcionen i els gags també. Una colla d'amics de quaranta any decideixen reviure una mítica i boja festassa que van fer fa 20 anys, però se n'adonen de que el món està a punt de sucumbir i que ells són la única esperança.

Per últim, si encara vols més propostes i criteris, la @absence ens completa la informació:
@absence: "Aquest blog feia una interessant i personal llista de recomanacions elpenultimododo.wordpress.com/2013/08/27/ava…"

Bé, doncs, ja no teniu excusa. Si volíeu anar a Sitges, ara ja sabeu què heu d'anar a veure. Esperem les vostres opinions!