Tú eres el siguiente (You're next, 2011) - Adam Wingard

Un esperava -potser en un excés de confiança- que, donat el cert revifar del gènere de terror en els darrers anys, aquesta "Tú eres el siguiente" estigués a l'alçada. I no. No ho està.
No se li pot negar al Wingard les ganes de fer un poti-poti que barregi moltes coses diferents: un inici clàssic de psycho-killer assetja-cases, un conflicte familiar de primer ordre, un slasher, un survival, etc. Però és que el guió és tan fluix, però tan... I la direcció és tan tova i esmaperduda... I la diversió es reparteix tan escadusserament...

Una família benestant es reuneix a la seva casa de camp per celebrar l'aniversari de casament dels pares. S'hi ajunten tots els fills amb les seves respectives noves parelles i organitzen un sopar de celebració. Les disputes entre alguns germans, la gelosia i les enveges no triguen a supurar. I, per acabar-ho d'adobar, algú ronda per la casa amb molt males intencions.

Podem imaginar fàcilment que qui es prengui aquesta pel·lícula com un divertiment "gamberro", o qui la pugui veure ben acompanyat d'una bona colla d'amics amb ganes de comentar la pel·lícula sobre la marxa, en gaudirà força. Perquè, no ho negarem, té els seus moments.
Però intentar veure-la com una pel·lícula decent és un exercici de paupèrrims resultats.  Ni ens ha fet gràcia, ni ens ha entretingut ni -encara menys- ens ha trasbalsat.
Per cert, el tràiler és mooooolt millor que la pel·lícula.