Cruce de caminos (A place beyond the pines, 2012) - Derek Cianfrance

Probablement se li pugui tirar en cara a aquesta tercera pel·lícula del Cianfrance la seva ambició no del tot resolta. Perquè és evident que la intenció de la pel·lícula va lleugerament més enllà del que la pròpia pel·lícula mostra. Però seria injust no valorar-li una pel·lícula notable, tan seriosa i magnèticacom Blue Valentine.

Poc s'ha d'explicar d'una pel·lícula en la que la trama és tan important en el seu regust final, més enllà d'explicar que la història inicial d'un Ryan Gosling intentant fer-se càrrec d'un fill sorpresa acaba desenvolupant-se en dues històries més, en una mena de tríptic interconnectat que acaba essent no només l'estructura de la pel·lícula sinó part del matiex significat de la mateixa.

A estones febril, tensa, carregada de tensió, Cruce de caminos et porta, com si d'una novel·la es tractés, per una trama abrupta i directa, amb racons foscos i certament tenebrosos. És veritat que està massa farcida de casualitats, però el Cianfrance no posa l'accent en aquestes (sovint) increïbles casualitats per concentrar-se en les conseqüències, en un acte digne d'un autor capaç i madur.

No serà la pel·lícula més rodona de l'any, però sí una de les millors, encara que sigui perquè intenta amb molta honestedat explicar alguna cosa bastant inexplicable.