El espejo (Zerkalo, 1975) - Andrei Tarkovsky

Cap comentari
Críptica, enigmàtica, complexa, difícil.
Bella, elegant, encisadora, profunda.
No és fàcil entrar en una pel·lícula com Zerkalo. No ho és perquè, primer de tot, és una pel·lícula molt personal, semi-autobiogràfica. Però també perquè no té una linealitat clara, perquè salta endavant i endarrere en tres plans temporals diferents. És difícil de seguir perquè alguns dels actors fan diversos papers i un pot confondre's fàcilment i no saber a qui està mirant en cada moment.

Però és que estem parlant de Tarkovsky, un dels més grans genis del cinema. Un director amb un llenguatge propi, indiferent (i potser fins i tot contrari) a allò que està prestablert, amb unes nomes i codis molt personals.
La primera escena de la pel·lícula ja ho explica tot.


El jove que encén la televisió -ho descobrirem més tard- és el propi Tarkovsky. El que s'hi emet, el jove tartamut que és curat amb mètodes poc ortodoxes per una metgessa, sembla ser una perfecta metàfora de la dificultat de Tarkovsky per explicar els sentiments. La màgia del cinema pot, com la hipnosi tramposa de la metgessa- semblar que se'n pot sortir, però sempre serà un artifici.

Tarkovsky "intenta" explicar i entendre la seva essència humana a partir dels records que té de la seva infància, joventut i maduresa, alternant-ne les escenes i girant sempre al voltant de l'absent figura paterna. I és tan bo, Tarkovsky, transmetent els estats d'ànim, però tan bo, que els personatges se t'arrapen des del primer fotograma.
Aquesta seqüència és, al meu parer, una autèntica delícia cinematogràfica. Una càmera que es mou, lleugera, per entre uns records difosos, puntejada per la narració en veu en off d'un poema i que desemboca en unes imatges exquisides i inesborrables.



És una pel·lícula, en definitiva, per veure un cop i un altre, per anar-la entenent a estones, com desbrossant uns records confosos. I és una pel·lícula per delectar-s'hi un cop i un altre amb la seva poesia visual, amb la força del que transmet.


No us volem deixar avui, com és habitual, amb el tràiler. Aquesta pel·lícula no necessita tràilers. Us deixem, per contra, amb dues escenes curtes que, sens dubte, us faran venir ganes de veure aquesta pel·lícula fantàstica que és Zerkalo.





Cap comentari :