Kon-Tiki (2012) - Joachim Rønning, Espen Sandberg

Deien que, de no haver hagut de competir amb Amour del Haneke, aquesta cinta d'aventures noruega s'hagués endut l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Però no va poder ser.
Explica l'aventura que empren el Thor Heyerdahl per demostrar la seva teoria de que, en contra del que tots els saberuts i tots els llibres de text deien, de que els habitants de la Polinèsia provenien, en realitat, de Sudamèrica, de l'Est, i no de l'Oest. "No podien haver travessat 8.000 kilòmetres en balses, Thor!" li deien els descreguts. I així va ser com el Thor es va proposar demostrar-los que, tot i les dificultats, es podia navegar des del Perú fins a la Polinèsia amb una balsa ben austera i rústica, construida amb els mateixos materials que els suposats pobladors de la Polinèsia havien fet servir.

L'inici és prometedor, molt engrescador, amb estil i empenta. A un li venen ganes de veure com aquest boig entranyable s'enfronta a l'impossible a pit descobert, amb lúnica companyia de quatre altres bojos com ell.
El problema és que, de manera sobtada i imprevista, la pel·lícula es desinfla, tot just quan es pugen a la balsa. Kon-Tiki no troba un espai còmode entre l'aventura hollywodienca de catàstrofes marítimes (que no ho és) i el drama interpersonal de cinc personatges a priori interessants. Així es queda a mitges. Ni les escenes de lluita contra els elements són comparables a res del que hem vist recentment (a Life of Pi, per exemple), ni la càrrega dramàtica és suficient com per fer que de debò ens embarquem amb la tripulació cap a les costes de la Polinèsia.
La pel·lícula, a més, és extremadament benèvola amb el personatge del Thor, perdonant-li fins i tot l'abandó al que va sotmetre a la seva dona i dos fills per perseguir el seu obcecat somni egòlatra.

No és, val a dir-ho, ni de bon tros avorrida. A l'inrevés, és una pel·lícula que es deixa a veure, però la seva magnitud no és la suficient com per explicar una èpica aventurera que va canviar els llibres de text.

Com dèiem, aquesta voluntariosa ficcionalització de l'expedició del Kon-Tiki no es va endur l'Oscar. En canvi, el documental que el veritable Thor Heyerdahl va filmar l'any 1947 sí que es va endur l'estatueta de l'Acadèmia. Potser caldrà donar-li un cop d'ull, tot buscant el que no hem trobat en aquesta voluntariosa pel·lícula d'aventures noruega.