Rec 3 (Génesis) (2012) - Paco Plaza

REC 3 és, de llarg, la millor peli fins ara de la nissaga de terror catalana. I per què? Doncs perquè és la primera de les tres que fa riure volent i no involuntàriament a causa de quan dolentes i estrepitoses eren les dues primeres.
On les dues primeres entregues hi havia la pretensió de fer una pel·lícula digna, tensa, emocionant, ben feta -i acabava havent-hi només una idea interessant i moltes mancances cinematogràfiques a més de la ja clàssica manca d'autoexigència de bona part del cinema espanyol- en aquesta tercera part hi ha sentit de l'humor i poques pretensions. Un objectiu, finalment, molt més a l'abast del tàndem Plaza/Balagueró.

REC 3 està molt més a prop de Braindead que de qualsevol altra peli del gènere. La premissa de desmuntar un casament, amb totes les seves rareses, amb tots els seus excessos, els compromisos, els tiets borratxos i les iaies amb mala llet, funciona tan bé que aguanta tota la pel·lícula sense problemes. El guió està farcit de gags molt espanyols, molt locals (que no desvetllarem per permetre-us gaudir-ne al 100%) i que desenfaden la pel·lícula i, el més important, li fan saber a l'espectador que està davant d'una broma. Això sí, d'una broma molt divertida.

Tan sols la presència del sempre desangelat Diego Martín -que necessita d'una direcció molt més fèrria i exigent per no semblar que està encara assajant- i algunes idees aparentment poc aprofitades no li permeten a REC 3 accedir al podi de les pel·lícules realment memorables. Però tant els fans de la nissaga gaudiran molt d'aquesta mena d'interludi desintoxicant com els neòfits podran passar una molt bona estona amb una broma salvatge que els sorprendrà.