Evangeline Lilly, ascensió fulgurant

Sempre es dubta de si els actors i actrius que han triomfat a la televisió seran capaços de desempallegar-se dels seus personatges setmanals per encarnar-ne d'altres a la gran pantalla, per fer oblidar al respectable que no són aquells que cada setmana entraven a casa seva a explicar-los-hi la mateixa història un cop i un altre.
I en el cas de LOST, la predicció -o és maledicció- s'ha complert amb escreix. Més enllà d'alguns pocs afortunats que poden viure de participar en alguna sèrie o de omplir el repartiment d'alguna pel·lícula, la majoria han desaparegut de les nostres vides, potser per sempre.

No és el cas de l'Evangeline Lilly, que si bé li va costar alguns anys desfer-se del personatge de la Kate de la illa més mogudeta de la història, al final ha trobat el camí. Primer va ser en l'oscaritzada En tierra hostil (The hurt locker, 2008, Kathryn Bigelow) quan encara estava per concloure la sèrie, després es va colar a Acero puro (Real steel, 2011, Shawn Levy) a costat del Hugh Jackman i, ja definitivament, es va poder guanyar un lloc en la nova trilogia tolkeniana del Peter Jackson (amb un personatge nou que no apareixia a la novel·la), tot fent de Tauriel, l'elfa destra i hàbil. Sabent de l'exigència dels fans, no va deixar de ser un risc acceptar un paper com aquest, tan poc fidel als llibres. Però, fos com fos, al públic no li va molestar del tot. El seu trampolí definitiu pot haver estat Ant-man, en la que, tot i fer un paper secundari, s'apunta a la possibilitat d'una pel·lícula en la que ella fos la protagonista absoluta. Temps al temps. L'Evangeline ha demostrat ser capaç de molt en molt poc temps.