Advantageous (2015) - Jennifer Phang

Les premisses, en la ciència ficció, són fonamentals. El punt de partida des del qual arrenca tota la trama és l'ham del que ha de penjar tot un seguit de reflexions sobre la condició humana. Sense una bona premissa, no hi ha una bona pel·lícula de ciència ficció. Però sense un bon desenvolupament de la premissa, tampoc.

I aquest és el mal que pateix Advantageous, una voluntariosa cinta de ciència ficció en la que la protagonista es veu forçada a prendre una decisió important que capgirarà la seva vida, la seva essència humana i, per tant, la seva relació amb la seva filla i aquells que l'envolten. Essent com és la cara comercial visible d'una puntera empresa que trasplanta l'intel·lecte de les persones a cossos més joves i lliures de malalties i discapacitats, la Gwen és molt conscient de la degradació de la societat en la que viu, ancorada en les aparences i en el que el paper de la dona cada cop és més insignificant i fins i tot molest per a la societat. La seva filla, que mostra signes de ser extremadament intel·ligent, no és admesa en la més prestigiosa escola del moment i la seva mare, per poder-li garantir l'accés, decideix prendre la decisió difícil a la que fèiem menció (i que, si ens permeteu, no volem desvetllar).

Al voltant del nucli d'aquesta premissa inicial, diversos detalls interessants que ajuden —com és usual en els relats de ciència ficció— a dibuixar mentalment amb més precisió el món del que ens estan parlant —i així poder entendre millor el dilema moral en el que en situa—: crisi econòmica, de valors, inseguretats emocionals, inestabilitat política, etc. Un context, per tant, prou ric com per generar interès.


El problema, però, rau en l'absoluta incapacitat de la directora (la novell Jennifer Phang) de dur la premissa a algun lloc mínimament interessant, ja sigui des del punt de vista de la ciència ficció, ja sigui des del drama personal. Freda i pobra d'arguments, desaprofitant el generós cultiu que la pròpia pel·lícula ha abonat en la primera meitat del metratge, Phang s'escapoleix de la responsabilitat de fer alguna cosa interessant d'un material certament suggerent.

En tot cas, donat que la primera i interessant part del film ocupa la major part del metratge, és indubtable que la pel·lícula pot ser prou estimulant per a aquells espectadors que ja vagin avisats de la vacuïtat del seu desenllaç.