Mrs. America (2020) - Dahvi Waller (creadora)

Cap comentari
L'home és un llop per a l'home. Però també és un llop per a la dona, sobretot quan ataca en manada. Perquè a diferència del que alguns han volgut veure, les dones que lluiten en els bàndols oposats per aprovar o rebutjar la E.R.A. (Equal Rights Amendment, l'esmena per a la igualtat de drets) en aquesta magnífica sèrie no són enemigues. L'enemic, indubtablement, és l'home, tot ell, tots ells, en manada, que no només són incapaços de visualitzar a la dona com a quelcom més que una mare i una mestressa de casa, sinó que es serveixen vilment en benefici propi de les ànsies i anhels d'aquelles de sortir del seu rol.

Per una banda tenim a les feministes de la segona onada, que des dels anys 60 i amb l'impuls teòric de la Betty Friedan (i el seu llibre revolucionari), el massmediàtic de la Gloria Steinem (i la seva influent revista Ms., encara en funcionament), la disrupció feminista i afroamericana de la Shirley Chisholm, i la visió estratègica i política de la Bella Abzug, bastiren un moviment transversal que no tenia en compte dretes ni esquerres i que posava al centre de la qüestió els drets de la dona.


I a l'altra banda —i en aquesta és on la sèrie posa l'ull més intensament—, la Phyllis Schlafly, mare de sis fills, esposa sumisa, mestressa de casa però també inquieta intel·lectualment, amb una ment brillant, experta en política i tecnologia nuclear, habilíssima en el tracte personal i amb una determinació imparable. Sempre a l'ombra del seu marit (polític de professió), veu en l'E.R.A. un atac contra els seus valors, els valors americans, una aberració radical que amenaça amb traure-li a la "veritable" dona tots els drets que ja té (que, segons ella, són, precisament, poder ser mare, poder ser mestressa de casa, cuidar del seu marit...). I decideix passar a l'acció, plantar cara al moviment feminista creant-ne un altre, de moviment; un format per altres mestresses de casa ultra-conservadores com ella que es deixen guiar per la Phyllis.


[A PARTIR D'AQUÍ, RECOMANEM HAVER VIST LA SÈRIE ABANS DE LLEGIR]

Irònicament, aquesta lluita per preservar els valors tradicionals i mantenir a la dona "en el seu lloc" esdevé l'oportunitat per a totes aquestes dones de realitzar-se, de sortir de la llar i dels rols que les hi han assignat i que elles mateixes han acceptat. Per mantenir el seu model de dona han de convertir-se en allò que rebutgen. I en això rau una de les gràcies de Mrs. America.

I una altra de les gràcies de la sèrie és la manera d'enfocar aquesta lluita i quin paper hi juga el patriarcat. Un patriarcat perfecta i còmodament instal·lat en el seu privilegi i que no contempla aquestes lluites "entre dones" com un caprici passatger, un antull que és més fàcil tolerar i permetre (perquè d'això es tracta, de donar-les-hi permís per fer-ho) que no pas enfrontar-s'hi. Un "caprici" que, a més, en assolir massa crítica, bé pot esdevenir també una palanca electoral important, encara que sigui per arrabassar uns quants vots més, ja sigui en una direcció o en una altra.


L'error, per tant, seria pensar que aquesta és una sèrie que il·lustra la lluita de dos moviments de dones. El que mostra és, en realitat, la lluita de TOTES les dones contra el patriarcat (tal com l'escena final, homenatge velat a un dels finals més impressionants de la història del cinema, revela).

A sobre, i per rematar aquesta esplèndida ficció televisiva, la producció, 100% femenina (un tret cada cop més habitual, donades les poques oportunitats per a segons quin tipus d'històries i, sobretot, per a segons quines actrius quan passen de la quarantena), compta amb un repartiment que no només és espaterrant sobre el paper, sinó que també aporta tots aquells matisos que els diferents personatges requereixen. Blanchett, Byrne, Paulson, Martindale, Aduba, Banks, Ullman... totes esplèndides. I totes elles superant la franja d'edat a partir de la qual Hollywod comença a considerar que ja no hi ha papers per a elles. Encara que fos només per això, ja valdria la pena veure Mrs. America.


Però és que la sèrie és molt més que un grapat de bones actrius amb papers rellevants, densos i complexos. La sèrie és una crònica d'un missatge encara massa habitual, aquell que insisteix en fer-nos creure que les dones són les principals enemigues de les dones.






Cap comentari :