Nomad: In the Footsteps of Bruce Chatwin (2019) - Werner Herzog

"No, no! Això no va de mi, sinó del Bruce Chatwin!", li diu el Herzog a un dels testimonis als quals entrevista per parlar del seu amic viatger i escriptor. Però sí, sí que va del Herzog, aquest documental. Perquè el Herzog va trobar una ànima bessona, un d'aquells miralls que la vida ens posa al davant alguns cops a la vida, en la figura del Chatwin. I mentre intenta explicar la seva essència exploradora, aventurera i nòmada, Herzog, és clar, s'explica a sí mateix.

El resultat és quasi una pedra Rosetta de la filmografia de l'alemany, on parla obertament d'allò que sempre ha estat present en les seves pel·lícules: l'obsessió per l'ignot, per l'estrany, per allò ancestral, per les veus que s'apaguen, pels pioners, pels bojos i pel paisatge.


Al Bruce Chatwin se l'acusava d'embellir, completar i posar-hi de més en les seves descripcions suposadament verídiques. I Herzog s'hi veu reconegut. Ell també ha estat acusat, en els seus documentals, d'interferir, d'esbiaixar intencionadament. Però el biògraf de Chatwin li dóna l'argument definitiu per a la seva defensa: "El Bruce no explicava mitges veritats, sinó que explicava veritat i mitja." I Herzog somriu cofoi.

Perquè Herzog sempre ha estat a l'extrem oposat de documentalistes enormes i de gran prestigi com Frederick Wiseman, sempre obsessionat en desaparèixer, en fer veure que la càmera ha captat una llenca de vida (veieu, si no, National Gallery o Ex-Libris) mentre que l'alemany sempre hi ha volgut estar present, sortir-hi, narrar-los, posar-los als testimonis paraules a la boca. I és que, si ens hi fixem, les pel·lícules de ficció de Herzog tenen molt de documental, alhora que els seus documentals tenen molt de ficció.


I així, aquesta Nomad: In the footsteps of Bruce Chatwin és un homenatge al seu amic, però també a ell mateix, un intent d'explicar-se parlant d'un altre. Amb aquell estil dislocat, com de picaflors, deixant que la seva dispersió mental interconnecti històries i records variats, Herzog composa un bell documental sobre la necessitat de seguir descobrint un món que se'ns escola entre els dits de les mans, de tan inaprehensible com és, i de tan sedentaris com ens hem tornat.