Fast film (2003) - Virgil Widrich

Cap comentari

Són a penes 13 minuts. Però quins 13 minuts per a qualsevol amant del cinema! La peça d'orfebreria animada amb stop-motion que el Vigil Widrich i el seu equip va confeccionar és una pel·lícula clàssica de Hollywood comprimida en el temps però, sobretot, és un collage absolutament literal d'escenes de centenars de films coneguts per tothom.

El millor, en tot cas, és veure'l primer.



Utilitzant alguns dels trops més habituals del cinema (un home i una dona, una persecució de trens, una batalla aèria, la guarida dels malvats, el petó final, etc.), Widrich escomet una obra monumental en que el treball de tall i confecció darrera la càmera és tan impressionant que veure el making off del curt redobla les lloes que un pot llençar-li.


Efectivament, tall i confecció. Fotograma a fotograma, retall a retall, Widrich i els seus companys munten un edifici cinèfil monumental a base de tallar i enganxar. La feinada s'endevina titànica i complexa a més no poder però, més enllà del mèrit, Fast film traspua valor artístic a cada fotograma.

La intertextualitat, estripant els mil-i-un personatges de les seves pel·lícules originals per encolar-los en aquesta, suggereix patrons, repeticions d'una indústria bastida a cop de trop, de cliché, de producte pre-fabricat. Guy Maddin, anys més tard, empraria un llenguatge similar a The green fog, aquest cop per denunciar la mirada mascle i assetjadora del cinema sobre la dona.


I un, per descomptat, pot visionar Fast film com si fos una mena de Trivial meta-cinèfil, i jugar a endevinar tots els actors, tots els personatges, totes les pel·lícules. Però el curt de Widrich sobreviu en la memòria per la intensitat de les seves poderoses imatges, pel poder de seducció de la seva combinació i pel desbordant enginy que desfila per cada racó.


Cap comentari :