Zoey's extraordinary playlist (2020) - Austin Winsberg (creador)

Una de les més refrescants entrades en la graella televisiva d'aquest estrany i casolà 2020 ha estat aquesta comèdia musical de nom llarg i temporada curta (12 capítols). La premissa és de bojos: La Zoey descobreix que té el poder d'escoltar els pensaments més íntims de la gent en format de cançons pop. I així, la Zoey escolta a la gent dir una cosa però pensar-ne i cantar-ne una altra.

Les premisses boges corren el risc de quedar-se en l'anècdota, en la curiositat que fa que el públic s'atansi als seus primers capítols per abandonar després. Però no és el cas de Zoey's extraordinary playlist. I no ho és perquè és prou hàbil per:
a) Anar renovant, matisant i pervertint el seu truc inicial.
b) No insistir-hi massa, no omplir el metratge de números musicals.
c) Obrir altres vies de comèdia.
d) I, finalment —i element definitiu que converteix la sèrie en quelcom més que un mer entreteniment—, obrir altres vies dramàtiques.


L'enginy, per tant, no s'atura; i així, la sorpresa inicial es manté, perdura, es conserva força intacta. És veritat que les situacions de conflicte entre els personatges estan basades en clixés, però de quina altra forma es podria fer evolucionar uns personatges que pensen en clau de cançó pop?

I la sèrie, de fet, resulta perquè no pretén altra cosa que entretenir, fer passar l'estona a un espectador que es deixarà emportar per les interrupcions cantades i coreografiades per un repartiment molt dotat. La Jane Levy, protagonista absoluta, esdevé, immediatament, un personatge estimable, i sobre ella recau la totalitat de la càrrega comèdica i dramàtica, per bé que està envoltada d'actors i actrius ben capaços com la Mary Steenburgen, el Peter Gallager o la Lauren Graham.


Però el que ha fet que Zoey's esdevingués una de les sèries del moment ha estat l'habilitat per transitar de la comèdia al drama amb fluidesa, rematant la temporada amb un dotzè capítol inspiradíssim que des de ja mateix es converteix en un dels talla-venes oficials de la televisió recent. Si us hi atanseu, aneu advertits: sense buscar la llàgrima fàcil (com potser sí s'ha fet en altres episodis) els últims 15 minuts són un pla seqüència musical que et desballesta i destrossa per dins.

Algú pot argumentar que aquesta sèrie no és altra cosa que un divertiment curiós. I sí, potser ho és. Però si ho és, és el millor divertiment curiós que hem vist en molt de temps.