BSO d'Único Testigo: el Maurice Jarre es torna 'tecno'

Vagi per endavant que sóc molt fan d'aquesta banda sonora. Vull dir que se'm notarà, que se'm veurà el "plumero". Però és que no puc evitar sentir devoció per una banda sonora que representà el zenit de les seves composicions híbrides entre orquestra i sintetitzadors.

Al cap i a la fi, en l'època de la producció de Único Testigo (Witness, 1985, Peter Weir) el fill del Jarre, el Jean-Michel, gaudia d'un èxit sense precedents i competia amb el Vangelis i el Mike Oldfield per fer-se amb els números 1 de les llistes d'èxits electrònics i de discs més o menys new age i conceptuals. Així que es veu que algun dia el fill li va fer un tutorial al pare sobre la utilització dels sintetitzadors i el veterà compositor de bandes sonores mítiques com Doctor Zhivago (1965, David Lean) o Lawrence de Arabia (1962, David Lean) va veure-hi possibilitats.

El primer cop que va utilitzar instruments sintètics va ser per Firefox, el arma definitiva (Firefox, 1982, Clint Eastwood). Com que es veu que l'Eastwood no es refiava massa de la música que el Jarre li pogués composar, aquest últim va proposar-li fer una barreja. Faria dos scores en un. Una primera partitura amb sintetitzadors, molt dinàmica, per la primera part de la pel·lícula (fins al robatori de l'avió) i una segona més clàssica, orquestrada, per acabar d'arrodonir la banda sonora. L'experiment no tan sols va convèncer a l'Eastwood, sinó que el propi Jarre va continuar fent barreges similars en els anys posteriors.

I aquí és on arribem a Único Testigo. El Maurice Jarre confessaria posteriorment que aquesta banda sonora va ser una de les que li va generar més feina, doncs tot i que, en principi, els sintetitzadors estan per simplificar el treball, la complexitat de la partitura i la fusió amb l'orquestra li donaren molts maldecaps.

El resultat, però, és una banda sonora magnífica, a mig camí entre la tensió de la trama policíaca i l'etèria convivència de la comunitat Amish. Èpica a estones (el tema Building the barn per il·lustrar l'esforç col·lectiu de la comunitat per construir un paller) però també inquietant i amenaçadora, aquesta banda sonora encisa pel seu leit motiv recurrent (una de les marques de la casa del Jarre) amagada sota capes i capes de melodies complementàries.

Menys òbvia que la de Doctor Zhivago, Witness és una banda sonora exemplar, tant pel seu magisteri com per l'ús incomparable i perfectament homogeni d'instruments analògics i digitals.