Top of the lake (2013) - Jane Campion

Top of the lake parteix d'una premissa molt habitual en les sèries d'avui en dia: un cas policial que cal resoldre. I tot succeeix en un poblet ben apartat de tot a Nova Zelanda, amb els seus veïns particulars, els seus pecats passats enterrats a còpia de mirar cap a una altra banda, els seus cacics i, fins i tot, els antics residents que ara tornen, com per tancar un cicle.

Es podria pensar que Top of the lake no és res de l'altre món, que no és res nou. Però ho és.

Top of the lake, permeteu-nos la gosadia, és la millor sèrie que hem vist durant aquest 2013. I ho és per un munt de raons, que són les mateixes per les quals, si no l'heu vista, ja esteu fent tard:

1- L'escriu i la dirigeix la Jane Campion (El piano, Retrato de una dama, etc.). I es nota. Es nota perquè està ben escrita i ben dirigida. Molt, insistim, MOLT per damunt de la gran majoria de sèries (sí, inclosa Homeland, per descomptat).
2- La investigació criminal no és més que un vehicle per explicar el que la Campion vol explicar, una història d'homes i de dones; de mascles molt mascles que maneguen el món des de la seva perspectiva de violència, d'enfrontament, de múscul i engany; i de dones, d'unes dones magnífiques i variades com es veu molt poc per la televisió o al cinema.

3- El repartiment és de luxe. I no ho és perquè tingui noms rutil·lants, sinó perquè el seu treball és excepcional. La Elisabeth Moss (El ala oeste de la Casa Blanca, Mad Men) dibuixa una investigadora real i creïble com poques, curulla de matisos i flancs des dels que observar-la. El Peter Mullan (Tyrannosaur, War Horse) dona vida a un cacic local absolutament memorable i temible. I la Holly Hunter (El piano, Crash, etc.) es transforma en una mena de guru espiritual de melena blanca i actitud messiànica de magnetisme indubtable.
4- Calia (sempre cal) que una producció audiovisual, encara que sigui televisiva, es mostrés obertament feminista. La Campion n'és una activista implacable i s'assegura que tot el que hi passa tingui una lectura en clau de gènere.

5- La pausa i la calma amb la que tot s'explica permet que hi hagi matisos, detalls, subtileses diverses que enriqueixen els 7 capítols d'una manera excepcional.
6- Nova Zelanda és preciosa. I així en surt retratada, envoltant d'un halo de misticisme ancestral la lluita per la veritat que es du a terme en el poble. Un espectacle visual de primera magnitud.

I si no en teniu prou amb aquestes sis raons només us volem dir que confieu, ja no en nosaltres, sinó en els nostres amics i seguidors del blog que ens la portaven recomanant des de ja fa molts mesos. Ells no fallen mai (ens han recomanat totes les grans sèries que hem vist aquest any, des d'Hannibal fins a House of cards, des de The Americans fins a  Les revenants, des de In the flesh fins a Orphan Black. Tampoc no van fallar amb Top of the lake.