Guerra Mundial Z (World War Z, 2013) - Marc Forster

No ho tenia fàcil el Marc Forster per adaptar una novel·la molt particular, pràcticament exempta de trama, que dibuixa una societat post-apocalíptica a base de peces de trencaclosques amb juntures molt tènues. El que fa interessant la novel·la (la fragmentació de personatges, punts de vista, temàtiques) era completament impossible d'adaptar al cinema (potser el format de sèrie de TV hagués estat més plausible). Així que el Forster s'inventa una trama, un heroi (Brad Pitt) a la cerca d'una solució contra la pandèmia zombi i els articula al voltant d'escenes plenes de tensió i acció, lluny dels capítols de la novel·la però a prop de l'escenari que explica.

No ho tenia fàcil. Guerra mundial Z podria haver estat un autèntic seguit de despropòsits, d'excessos digitals, d'escenes d'acció accelerada i banal. I no ho és.
Guerra mundial Z és un entreteniment majúscul que s'allunya del gore i del terror per abraçar l'aventura i l'acció. El Marc Forster ha entès que és molt més colpidor veure com una societat, la humana, es desmembra amb tanta facilitat, que no pas mostrant zombis empalats, decapitacions, fúria i violència desbocades. Els zombis hi són sempre presents, envolten l'acció i els protagonistes, els hi barren el pas, els hi posen difícil, però no són els protagonistes. Els protagonistes són els humans, abocats a una extinció salvatge i implacable.

I tot això és possible gràcies, imaginem, a que la direcció ha estat encomanada a algú que, poc a poc, va assegurant-se en el món de Hollywood a cop de projectes ben diferents: de la sleeper que fou Monster's Ball fins a un Bond (molt fluix, com Quantum of solace), passant per comèdies tan intel·ligents i degustables com Más extraño que la ficción (Stranger than fiction, 2006).
És la diferència, per dir-ho així, entre donar-li un projecte com aquest a un Zack Snyder o a un Marc Forster.