Return of the living dead (1985) - Dan O'Bannon

Aprofitant el final de la nostra setmana zombie ens hem regalat la revisió d'una de les nostres pelis de morts vivents favorites.
Aquest retorn dels morts vivents és, en realitat, una seqüela de la original nit dels morts vivents del Romero. El que passa és que hi ha una història de drets al darrera que explica moltes coses.

El projecte es va gestar després de que el guionista John Russo, i el George A. Romero, que havien co-escrit Night of the living dead partissin peres pels drets de la franquícia. Es dugué a judici i la sentència dictaminà que el terme "living dead" només podia ser utilitzat pel Russo, mentre que al Romero se li cedien els drets del concepte "zombie". Amb això, el Russo va poder escriure una novel·la que n'era una seqüela, tot aprofitant el terme "morts vivents". Tot seguit va contactar amb un productor per dur-la a la pantalla. La idea original, no t'ho perdis, era filmar-la en 3D i que la dirigís el talentós Tobe Hooper (Texas chainsaw massacre, Poltergeist, etc.). Però el Hooper va deixar el projectes a mitges quan li va sortir l'oportunitat de rodar el seu projecte personal -i fantàstica pel·lícula- Lifeforce. Així que van anar a buscar al reputat Dan O'Bannon (guionista d'Alien) i li van donar l'opció d'adaptar la novel·la. O'Bannon va acceptar amb una sola condició: poder adaptar la novel·la per tal de que no s'assemblés gens a l'enfocament que el Romero havia estat donant a les seves pròpies seqüeles, Day of the dead i Dawn of the dead. Així, O'Bannon va decidir donar-li un toc canalla mai vist, introduint molts elements de comèdia en la trama i deixant que la barreja fes efecte.


El resultat va ser aquesta fantàstica Return of the living dead, que explica la història d'un contagi provinent d'uns contenidors de l'exèrcit que, en propagar-se per les immediacions d'un cementiri, sembra el caos a la ciutat de Louisville, Kentucky. En el sidral s'hi veuen involucrats uns operaris d'un magatzem de productes mèdics que treballen sovint per a veterinaris i escoles de medecina, amb la qual cosa estan acostumats a tenir-hi cadàvers humans però també de diversos animals. S'hi afegeixen una banda de punks "vuitanteros" i l'operari de la funerària del cementiri, en un seguit d'aconteixements delirant i molt imaginatiu.

Entre moltes altres coses, la peli passarà a la història per ser la primera que dona veu als zombies. Això aporta dues coses: a) O'Bannon va encunyar, per sempre més, l'expressió "braaaaains" en el subconscient col·lectius (com si tots els zombies de la història ho haguessin dit). I b) li permeté convertir als zombies de la peli en, de llarg, els més intel·ligents de tota la història zombie cinematogràfica, tal com demostra aquesta gràfica que classifica els zombies en els termes de velocitat i intel·ligència.

Amb una banda sonora plena de punk però també de música instrumental de Casiotone, rodada com si fos la ficcionalització d'un fet real -el primer rètol que apareix avisant de que tots els fets i personatges són reals és una de les bromes més intel·ligents del cinema modern (el cinema és fals, tot ell, de principi a fi)- i amb guió molt més sòlid del que és habitual en aquest tipus de pel·lícules, Return of the living dead és un clàssic modern, una de les més enginyoses propostes de zombies a més de ser, simplement, una de les millors pelis del gènere.