Monsters (2008) - Gareth Edwards

Hi ha una franja que separa Mèxic dels Estats Units que està en quarantena. La causa, una sonda espacial que portava mostres de vida extraterrestre va estimbar-s'hi. Però com passava amb els dinosaures de l'Spielberg, "la vida s'obre pas", així que la zona segellada pels exèrcits d'ambdós països cada cop sembla menys segellada i estanca. Estats Units ha construït una barrera, un mur enorme, col·losal, que sembla assegurar la seva frontera, però cap al Sud, la manca de mitjans fa que la inseguretat augmenti i que els pobles propers a la zona infectada pateixin cada cop més atacs.
En tot aquest sidral, a l'Andrew, un reporter gràfic d'una agència de notícies molt important, li encarreguen la feina de d'escoltar a la Sam -filla del multimilionari amo de l'agència- fins als Estats Units, sana i estalvia.
Les seves vides als Estats Units estan absolutament buides, per diverses raons, així que l'aventura que estan a punt de córrer els donarà una alenada fresca que farà trontollar molts dels seus principis.

És aquesta Monsters una pel·lícula atípica. Sobre un llenç de ciència ficció extraterrestre, s'hi dibuixa una història personal, la dels dos protagonistes, que acaba tenint molta més importància que els mateixos al·lienígenes. I aquesta és la gran basa d'aquesta peli més o menys modesta que entretindrà de ben segur a qui es deixi sorprendre.

Molts la comparen amb la infumable District 9, per allò de que l'accent està menys sobre la ciència ficció que no pas sobre els personatges. Però la diferència és que en aquesta Monsters hi ha cinema i ganes de fer-ho bé. No acaba, val a dir-ho, de funcionar a la perfecció la part dramàtica -li falta empenta, li falten matisos-, però és ben cert que es deixa veure i que ambdós personatges són més que creïbles en un escenari com aquest.
Els protagonistes són encarnats per dos semi-desconeguts com són el Scott McNairy (que nosaltres vam descobrir per primer cop a la interessant In search of a midnight kiss) i la Whitney Able, habitual de força sèries, però tot i no ser actors de primera línia, resolen molt bé el seu protagonisme -que és molt en aquesta peli.


Qui esperi veure monstres a dojo, matances i degoteig d'efectes visuals, que vagi amb compte, no ho trobarà pas aquí. Qui, per contra, busqui un entreteniment seriós i adult amb rerefons de ciència ficció, incloent-hi fins i tot una crítica a la visió egocèntrica que del món té Estats Units, probablement descobrirà una bona pel·lícula que conté més matisos dels que aparentment podria semblar.