Enamoraments cinèfils: Michelle Pfeiffer

Va ser l'any 1988 quan la vaig descobrir. Va ser el seu any. Igual que l'any passat la Natalie Portman va assegurar-se ser en boca de tothom estrenant diverses pel·lícules quasi simultàniament, o com el Michael Fassbender ho ha fest aquest any, la Michelle Pfeiffer ho va fer l'any 1988. Va arribar a tenir en cartell alhora tres pel·lícules ben diferents i exitoses al mateix temps. Per una banda, les amistats perilloses -i el patiment derivat- que professava amb el John Malkovich i la Glenn Close (amb nominació a l'Òscar inclosa) a la esplèndida Dangerous Liaisons. Després l'aventura simpàtica que corria amb el Matthew Modine en intentar sortir-se'n d'una família mafiosa liderada pel Dean Stockwell a Married to the mob (al·lucinantment traduïda aquí com a "Casada con todos", com si d'una peli d'adulteri es tractés). I, finalment, l'interessant thriller que era Tequila Sunrise (aquí "Conexión Tequila"), al costat del Mel Gibson i del Kurt Russell.


La seva bella cara era portada de totes les revistes de cinema, des del Fotogramas fins a l'Interfilms, passant pel Dirigido por o el Cinemania. No hi havia cinèfil que no confessés obertament estar-ne enamorat. I això que ja l'havíem pogut veure en diverses pelis força exitoses: fent de núvia de l'Al Pacino a l'Scarface del DePalma ("El precio del poder), escapant amb el Jeff Goldblum a la comèdia del John Landis Into the night ("Cuando llega la noche"), patint el fatídic encanteri que la separava del Rutger Hauer a Ladyhawke ("Lady Halcón") o sent una de les tres bruixes d'Eastwick en competència amb el Jack Nicholson. Però el 1988 va ser quan va esclatar el fenomen Pfeiffer.

Les parets de la meva habitació adolescent van passar d'estar cobertes d'esportistes suats, a empaperar-se amb desenes de fotos de la Pfeiffer. Les revistes que per aquella època anava comprant eren desfullades a consciència, mes a mes, per renovar les parets. Amb el temps, és clar, altres actrius van acabar acaparant paret (Jennifer Beals, Elisabeth Shue, Daryl Hannah, Sean Young, etc.) però ella ho va iniciar tot.



La seva carrera va començar a declinar aviat, potser patint la sempiterna dificultat de trobar papers a Hollywood per a dones de més de trenta anys, potser perquè la productora que ella mateixa va muntar per controlar la seva carrera estava mancada de criteri a l'hora d'escollir les pel·lícules. Va seguir tenint tirada a les taquilles, per cada cop era menys capaç de vendre una peli per si sola, i els seus partenaires masculins semblaven tenir més pes promocional que ella.

La seva recuperació per a un gran blockbuster com serà la nova pel·lícula del Tim Burton, Dark Shadows, pot donar-li una segona joventut qua, a molts, ens faria feliços.