Historia de un matrimonio (Marriage story, 2019) - Noah Baumbach

Dissecció d'un divorci americà —california style, que diria el Neil Young—, aquesta "història d'un matrimoni" que escriu i dirigeix Noah Baumbach comptant amb dos excel·lents actors com a principal recurs es presenta com una exploració clínica però es revela com una obtusa crida al sentit comú davant d'una situació de trencament marital. Ho fa des d'una pretesa neutralitat que no és tal cosa (la dolenta, com no, és ella; la que ho emmerda tot, és clar, és ella; la que converteix un divorci amistós en una guerra despietada, no ho dubteu, és ella), i amb la literalitat superficial de la que Baumbach ha fet el seu estil: mai no es pot llegir entre línies, amb en Baumbach, representant absolut d'allò que en diríem el WYSIWYG cinematogràfic. I quan intenta ser cinematogràfic, els seus recursos són obvis i maldestres: una rocambolesca excusa de guió perquè ambdós tanquin una porta i es quedin a banda i banda, un apartament sense res penjat de les parets per ressaltar que el Charlie s'ha quedat sense passat, etc.).


És una literalitat, a més, desbocada i mancada de fluidesa, amb una enorme dificultat per escalar el conflicte de manera raonada i comprensible. Els dos contendents —sobretot ella— semblen obcecats amb perseguir el conflicte i donen salts inesperats en els seus comportaments que Baumbach mai no encerta a explicar-nos.

Així, el que pretén ser una dissecció imparcial, un Kramer contra Kramer, no acaba sent tal cosa sinó tot el contrari: una història banal i barroera sobre una separació gens amistosa que, si més no, ens permet gaudir de dos actors en estat de gràcia com l'Adam Driver i la Scarlett Johansson (per bé que aquestes no són, ni de bon tros, les seves més destacables interpretacions) i té el mèrit de voler-nos tornar sobre els nostres passos i revisar alguns dels veritables pinacles de la dissecció de l'esfondrament d'una parella a joies com Dos en la carretera (Two for the road, 1967, Stanley Donen), Kramer contra Kramer (Kramer VS Kramer, 1979, Robert Benton) o Blue Valentine (2010, Derek Cianfrance).