Creedme (Unbelievable, 2019) - Susannah Grant, Michael Chabon i Ayelet Waldman (creadors)

En una escena determinada, la detectiu Rasmussen (Toni Collette), desquiciada per la poca col·laboració que rep per part dels seus col·legues masculins esclata:

— Però on és la indignació?!?!

Perquè el que ella i la seva companya, la detectiu Duvall (Merritt Wever), estan duent a terme no és, simplement, la seva feina. És molt més que això. Hi posen l'ànima, el coll i, per descomptat, les hores intempestives, els dejunis, la intoxicació per ingesta excessiva de cafès, el deixar la família en un segon pla. I tot per enxampar a un violador en sèrie.

Perquè no és només feina. És compromís. Justament el compromís que no troben en pràcticament cap home dels cossos policials. Compromís amb la víctima i amb les possibles properes víctimes. I compromís, per descomptat, amb elles mateixes i amb la seva concepció del que significa el (bon) treball policial. I el compromís es transforma en dedicació, però també en pulcritud, obsessió pel detall, per la minuciositat imperiosa si es pretén aturar el depravat.


Lluny del maniqueisme fàcil i innocu, aquesta producció farcida de noms femenins en la producció, en el guionatge i, per descomptat, en l'actuació, presenta alguns personatges masculins bondadosos, amb la inquietud d'aprendre a ser curosos amb la feina i a adquirir aquest compromís ineludible. Però al seu costat hi trobem una munió de mascles obtusos i despreocupats, sense capacitat d'empatitzar amb una víctima de violació, inútils totals en el tractament d'un cas com aquest.

La investigació, que segueix unes estructures clàssiques de procedimental televisiu, té com a caps visibles a aquestes dues dones brillants (les magnífiques Collette i Wever) que entren en col·laboració mútua per eradicar el mal que amenaça amb tornar-hi. Encara més, teixeixen un equip fonamentalment (però no excloent i únicament) femení que comparteix les ànsies per esdevenir útils, el compromís i la dedicació.


Perquè és d'això, i no d'altra cosa, que parla Unbelievable: de tenir el compromís suficient per esdevenir útils en l'eradicació de la violència masclista. Què estem disposats a fer per contribuir-hi? De manera brillant, la sèrie es permet un darrer capítol a tall d'epíleg que, un cop detingut l'agressor, dóna l'ocasió a la víctima de rebre el perdó del policia que la va menystenir, d'encetar una nova vida i de vessar una mica d'esperança en aquest món ombrívol i malsà que els homes hem dissenyat a la mesura de les nostres monstruositats.

Creada, produïda, escrita i interpretada majoritàriament per dones, Unbelievable demostra el compromís enorme d'algunes artistes amb el moment que vivim i amb la seva feina, buscant, a través d'un treball rigorós i perfilat al detall, de fer que l'esforç sigui útil i que mostri que un altre món és possible, encara que, de moment, només el poguem veure per televisió.