Nurse Jackie (2008) - Liz Brixius i Linda Wallem

Esplèndida dramèdia (què lleig que sona aquest terme!) aquesta Nurse Jackie que gira al voltant d'una infermera d'un hospital de New York amb problemes per manegar-se amb tots els fronts oberts que té a la seva vida. És mare de dues filles, muller d'un barman i treballa jornades extenuants a l'hospital. La pressió la pot i les drogues (que té molt a l'abast per treballar en un hospital) semblen l'única manera de tirar endavant.

Nurse Jackie és un producte diferent. I ho és, primer de tot, perquè, tot i ser una sèrie "de metges", en realitat els metges no són importants, sinó que ho són les infermeres (i els infermers). Per primer cop en la història de la televisió, una sèrie baixa l'escalafó jeràrquic d'un hospital per centrar-se en qui fa la feina bruta, en qui té cura dels pacients quan els metges han donat el diagnòstic i se n'han anat a jugar al golf, en qui no té cap problema en saltar-se les normes per afavorir un pacient. És, per dir-ho així, la vessant més humana de l'hospital.
Ei, però que també hi ha metges, eh! El que passa és que no serien res sense la Jackie, sense les infermeres. Son metges (i metgesses) especialets, particulars, amb algunes mancances importants. Per això està la Jackie, per completar-los.
I així, al voltant d'un personatge fantàstic com el de la Jackie (amb la cara de l'Edie Falco, senyora Soprano) s'hi embarquen diferents personatges memorables com la Zoey (impressionant, multipremiada Merrit Wever), una jove infermera que acaba d'entrar i que idolatra a la Jackie, l'Eddie, encarregat de les medecines a l'hospital i dealer de la Jackie, la Gloria Akalitus, gerent de l'hospital, etc. Tots ells dibuixats amb precisió i cura, amb profunditat i complexitat.

Guions equilibradíssims, amb una capacitat de generar trames interessants aparentment inacabable, utilitzant els casos mèdics com a metàfores d'alguna d'aquestes trames i amb un plantell d'actors absolutament brillant, Nurse Jackie, que ara prepara la sisena temporada a Showtime, és una joia amagada, una delícia de mitja hora que no podràs parar de veure.