El gafe (The Jinx, the life and deaths of Robert Durst , 2014) - Andrew Jarecki

Fes una cosa: si has arribat aquí i no has vist 'The Jinx' encara, ves a veure-la i torna després.
Fes-ho, perquè aquesta sèrie documental és una d'aquelles que és una aposta segura, una recomanació serièfila amb la que no fallaries mai. Per què? Perquè és fantàstica, de cap a peus, perquè és original i conté algun dels moments més fantàstics de la història de la televisió moderna. Perquè ens entenguem, alguns dels seus moments estan a l'alçada de la trucada que anuncia la mort de la Laura Palmer, la revelació de la cara del Robin Masters, la sessió motivacional del David Brent, el 'not Penny's boat' o el final de 'A dos metros bajo tierra'.

I et fem aquesta recomanació sabent que cada cosa de més que sàpigues sobre el personatge del Robert Durst abans de veure aquest documental serialitzat, pitjor, molt pitjor. L'Andrew Jarecki, que ja ens va trasbalsar amb el seu 'Capturing the Friedmans' i amb la producció del fascinant 'Catfish', fa allò que els documentalistes moderns (i no tan moderns) fan a la perfecció: convertir una història real en un artifici deliciós i que t'estira cadascun dels pèls per posar-los tots de punta. Se n'ha parlat molt, en realitat, de la veracitat o de la manipulació a la que Jarecki sotmet la trama documental d'aquest personatge televisiu ja mític que és el Robert Durst. Però tant se val. És evident que manipula la cronologia, selecciona molt curosament els testimonis, etc. Però, insisteixo, tant se val.

Tant se val perquè la història que està explicant és allò que se'n diu stranger than fiction. Veient els sis capítols de The Jinx un té la sensació, en molts moments, d'estar veient alguna cosa impossible, que no pot ser real, que s'assembla massa al que hem vist recentment a 'True Detective' o a qualsevol episodi de 'Mentes Criminales'. L'inici de la sèrie, amb la troballa d'un cos desmembrat, a trossos, llençat a un llac poc profund ja ens sembla impossible. Però és que The Jinx té tants asos a les mànigues com capítols. I cada cop que un creu haver assistit a alguna cosa absolutament inversemblant, la realitat ens colpeja un cop més. Perquè ens entenguem: aquest assassinat horrible, aquest esquarterament inicial no és més que la punta del fil que, en tibar-lo, desenreda tot el cabdell, revelant una de les històries més increïbles que mai s'han narrat en televisió.


No és pas, The Jinx, el primer documental serialitzat —el primer del que tenim constància és el mític 'El caso de la escalera' (Soupçons, 2004, Jean-Xavier de Lestrade), tot i que també podríem tenir en compte 'The lost paradise' (1996, Joe Berlinger i Bruce Sinofsky), que si bé es tractava inicialment d'una pel·lícula del 1996, se'n van produir dues continuacions que la convertirien en "seriada"— però la potència de la seva història i l'hàbil forja de la narrativa per part de Jarecki (embolcallat en una producció magnífica, hi ha molts diners aquí dins) el converteixen en un pinacle indiscutible de la televisió moderna. La seva estructura narrativa, partint d'un in media res que et col·loca al bell mig de l'huracà per després descobrir com s'hi ha arribat i desvetllant una fotografia molt més àmplia i tenebrosa, t'atrapa inexorablement mentre et du cap als racons més repugnants de la nostra societat. La ingent panòplia de familiars, amics, testimonis, detectius, policies, fiscals del districte que deambulen per davant les càmeres de Jarecki converteixen el visionat en un complex trencaclosques que el propi espectador pot anar muntant a mesura que les noves pistes i punts de vista reforcen o refuten possibles teories.

I ara sí, paraula: si no has vist sencera The Jinx fes el favor de no continuar llegint. T'espatllaràs una de les més intenses experiències televisives de la història.



COMPTE: SPOILERS HORRIBLES A PARTIR D'AQUÍ________________________________

Aquesta experiència televisiva definitiva que és The Jinx (i molt particularment el seu final) ens ha deixat diverses curiositats amb les que aquell que l'hagi vista podrà delectar-se. Repassem-les:
     - Dos anys, dos anys sencers van passar des que les paraules finals del Robert Durst van ser