El caso de la escalera (Soupçons, The staircase, 2004) - Jean-Xavier de Lestrade

The staircase passa per ser, molt probablement, la primera serialització televisiva d'un documental judicial. Ara que les peripècies del Robert Durst a The jinx o del Steven Avery a Making of a murderer han aconseguit esmunyir-se entre les millors sèries de l'any competint en igualtat de condicions amb sèries de ficció ben reputades (Mr. Robot, Mad men, Unreal, Leftovers, Fargo, Sense8, etc.) pot ser interessant revisar The staircase per veure un plantejament molt similar. Estructurada al voltant de vuit episodis d'uns quaranta minuts, explica el bastiment de l'estratègia defensiva al voltant de la figura del Michael Peterson, acusat d'assassinar la seva esposa, tot i que ell assegura que va ser un accident, que va caure per les escales. El director del documental, en Jean-Xavier de Lestrade (que ja havia guanyat un oscar documental per Un coupable idéal), segmenta la narració en aquests capítols de forma força cronològica des de la trucada del Michael al 911 demanant ajut fins a l'emissió del veredicte per part del jurat, passant pel treball exhaustiu de recerca de proves, les simulacions d'interrogatoris, etc.

The staircase, per tant, a diferència de The jinx o Making of a murderer, opta per una aproximació més realista, menys intervencionista. Aquí no hi ha reconstruccions ficcionades del suposat assassinat, no hi ha (excessiva) manipulació temporal, no hi ha un exagerat sentit de la dramaturgia (si de cas, hi ha un exagerat sentit de la documentació). Per tant, ens atrevim a dir que aquesta sèrie documental agradarà particularment a aquells que van trobar The jinx massa manipuladora (que ho és, però alguns en vam gaudir molt, d'aquesta manipulació).
Allò que importa a The staircase és que hi hagi una càmera present en tot moment del procés. Interessa veure com l'acusació munta el cas de presumpte homicidi a partir del que l'acusat diu que és un accident. Interessen els fills i el que en pensen, del seu pare i de la seva suposada innocència. Interessa veure com l'equip defensor, ben pagat i amb artilleria pesada, s'aboca a la defensa del seu representat amb unes exhaustives sessions d'anàlisi de la situació, comptant amb multitud d'experts en diferents camps, organitzant focus groups per assabentar-se de com es percep un cas tan mediàtic en la societat. Interessa, per tant, la veritat. (La pròpia veritat, sense excessiva intervenció del director, ja ens aporta un acusat amb secrets, unes proves misterioses, revelacions sobtades i, fins i tot, un equip del fiscal del districte absolutament malvats i malintencionats). Però, sobretot, interessa la justícia i com aquesta s'articula al voltant de les persones implicades, deshumanitzant-les i convertint-les en peces soltes en un tauler dominat per mans alienes. La justícia no surt ben parada d'aquest documental, i això no té a veure amb si el veredicte final ens sembla just o no, si ens sorprèn o no. Té a veure amb la clínica dissecció de la mort violenta d'una persona.