Dragnet (1951)- Jack Webb (Creador)

Cap comentari
Procedent d’un serial radiofònic, Dragnet va ser la precursora de les sèries procedimentals, la mare de totes elles. Els seus dinàmics i trepidants capítols de 25 minuts de durada repassaven casos reals de la policia de Los Angeles mentre una veu en off omplia els buits i col•locava les el•lipsis temporals.
"Ladies and gentlemen: the story you are about to hear is true. Only the names have been changed to protect the innocent."

Un cop resolt el cas (sovint amb l’ajut de tecnologia molt puntera de l’època) s’anunciava que, després de la publicitat, se sabria el veredicte del judici al que el criminal va ser sotmès en la vida real, cosa que es complia després de la pausa, tot tancant així el cercle dramàtic auto-conclusiu que esdevindria la marca del gènere des de llavors (i que continua encara avui en dia amb sèries com C.S.I.): al principi de l’episodi un criminal trenca o amenaça el benestar de la població (i, per tant, de l’espectador), es posa en marxa un procediment policial coordinat (la “batuda” del títol) i, al final, el delinqüent és detingut –i jutjat després de la pausa publicitària- assegurant un altre cop el benestar i deixant l’espectador tranquil i relaxat després d’haver tastat l’adrenalina i la por de la disrupció criminal. Així, Dragnet establí les bases del gènere i permeté que la fórmula es traslladés a altres gèneres, com els drames judicials a l'estil del Perry Mason, per exemple.

Més enllà de la seva importància seminal, Dragnet va atrevir-se amb algunes estructures dramàtiques mai vistes en televisió fins aleshores, com en l’episodi “City Hall bombing”, en el que l’acció transcorre en temps real, llenguatge que molts anys després “24” portaria al paroxisme.
L’impacte popular de Dragnet fou tal que fins i tot el Departament de Policia de Detroit va fer un comunicat públic en el que donava crèdit a la sèrie per la seva veracitat així com per incrementar el respecte i la comprensió de la població al respecte del treball policial. L’èxit de la sèrie el permeté competir amb la totpoderosa “I love Lucy”, sempre intocable en els índex d’audiència. I si Dragnet va desaparèixer de la pantalla després de vuit temporades no va ser per manca d’audiència sinó per decisió pròpia del seu creador, el Jack Webb, que buscava nous reptes. La seva popularitat es va acabar convertint en diverses represes (al 1967, al 89 i al 2003, sumant en total 762 episodis), així com diverses pel•lícules, inclosa una absurda paròdia que aquí es va titular “Dos sabuesos despistados” (Dragnet, 1987, Tom Mankiewicz).

En definitiva, un títol imprescindible de la televisió de ficció que, tot i ser molt poc coneguda per casa nostra, va tenir un enorme impacte en la narrativa televisiva nord-americana.

Cap comentari :