The honourable woman (2014) - Hugo Blick

Cap comentari
No voldria ser un d'aquells que pronostica el declivi quan encara gaudim de l'abundància, però aquesta tercera edat d'or de les sèries que estem vivint des de la meitat dels 2000 comença donar signes d'extenuació. La producció de sèries s'ha disparat i si bé, per descomptat, la mitjana de qualitat ha augmentat enormement comparat amb, per exemple, les dècades dels 80 i 90, sembla que ara importa més la quantitat que la qualitat.
És en aquest context que les minisèries britàniques estan trobant un espai còmode per entregar obres veritablement fascinants que s'estenen tan sols mitja dotzena de capítols i que, d'alguna manera, venen a contraposar-se als xiclets estirats fins a límits insuportables de moltes produccions seriades nord-americanes. Allà on prima la combinació ad aeternum dels diferents elements per allargar les trames i les temporades, aquí ens trobem amb una història prèviament definida, amb principi i final i, sobretot, amb una intenció dramàtica clara i que forma part de l'ADN de la sèrie (i no que es va adquirint a mesura que les audiències semblen preferir unes temàtiques o unes altres).

Aquesta The honourable woman ve avalada, a més, per dos aspectes destacables que ja poden fer venir ganes a l'espectador inquiet. Per una banda -i potser allò més important-, el seu creador és l'Hugo Blick, que ja ens va demostrar amb la magnífica The shadow line, que tenia molt per oferir i s'establia per mèrits propis en primera línia dels creadors televisius.
I per una altra, diverses nominacions i premis (Globus d'Or, Satellite Awards, Sindicat d'Actors, etc.) tant per a la sèrie com per a la Maggie Gyllenhaal conviden a gaudir de l'espectacle dramàtic, tant des del punt de vista narratiu com interpretatiu.

En conjunt, la complexa història d'una família que busca fer de mitjancera en el conflicte entre Israel i Palestina li permet a l'Hugo Blick teixir una entremaliada trama d'espies i contra-espies, de complots i traïcions que no cabrien en una pel·lícula de dues hores. La Nessa Stein, hereva d'un comerciant d'armes assassinat davant seu pels palestins conjura els seus odis i temors per buscar a través de la seva associació la manera de tendir ponts entre els dos estats, despertant els recels d'uns i d'altres, a més d'entrar en conflicte amb els serveis d'intel·ligència britànic i nord-americà. Però la Nessa Stein amaga un secret, alguna cosa no rutlla, hi ha quelcom que no encaixa.


I sobre aquesta base de fils entrecreuats, el Blick ordeix un joc d'intel·ligència complex i sorprenent en el què res no és allò que sembla (o sí?), tot aportant una curiosa mirada a un conflicte tan tremend com contemporani. Per fer-ho, es recolza sobre uns guions estilitzats, plens de paral·lelismes i dirigeix cada capítol amb solidesa, sense pressa i amb passió pels detalls i les introspeccions dels personatges.
A això últim l'ajuden el fantàstic planter d'actors de què disposa, encapçalat per una brillant Maggie Gyllenhaal (brillant, veritablement brillant, o com fer que un personatge es mostri, alhora, ferm i vulnerable sense caure en els excessos), però seguit per un sempre magnètic Stephen Rea (que ja apareixia a The shadow line) i un bon grapat de bons secundaris que no només compleixen sinó que tenen la responsabilitat, en diverses ocasions, de donar-ho tot en escenes que les hi són pròpies.

En el camí, Blick aprofita per explicar una història de dones en un món que acostuma a ser associat als homes. I en aquesta intenció feminista (no és feminista fer una història amb dones avui en dia?), Blick ve a engruixir la cada cop més nombrosa representació femenina realista i poderosa (empoderada, en diran alguns) a les graelles televisives, passant-li la mà per la cara a la producció cinematogràfica que segueix amagant les dones que tenen més de 30 anys i menys de 60. En aquest sentit, The honourable woman és poderosa i encomanadissa, transmet una força brutal en els seus personatges i explica com poques sèries han explicat la fascinant dualitat entre la resiliència i la sensibilitat emocional de la dona del segle XXI.

Fascinant, seductora, complexa (si la tercera edat d'or de les sèries es defineix, com molts diuen, per la complexitat narrativa, aquesta n'és un exemple perfecte) i farcida de tensió dramàtica, The honourable woman és una sèrie majúscula, una de les millors que hem vist en aquest passat 2014 i una fantàstica peça televisiva que ve a prendre el relleu de les cada cop més adotzenades produccions nord-americanes per a la petita pantalla.


Cap comentari :