Usagi drop (2011) - Kanta Kamei

És comprensible una certa tendència a creure, per part de molta gent, que l'animació japonesa està tallada tota ella per uns patrons similars. Ja no només es percep una clara homogeneïtat en el dibuix, sinó també en la temàtica, en els perfils dels personatges, etc. Tots aquests trets molt probablement hagin ajudat a identificar i definir l'anime tant com a estigmatitzar-lo i simplificar-lo, obviant les excepcions, les individualitats i les particularitats menys canòniques.
És per tot això que tinc a Usagi drop com un anime important, perquè se surt de la norma encara que no ho sembli. Darrera d'un embolcall de sèrie d'animació sobre la quotidianitat s'amaga una intenció temàtica molt interessant i poc vista en el seu gènere. Però anem a pams.

Tot adaptant un manga de títol similar (Bunny drop) de la Yumi Unita, Usagi drop explica la història d'en Daikichi, un solter que s'apropa a la trentena, sense parella ni càrregues familiars que està totalment dedicat al seu treball. En acudir al funeral del seu avi, ell i la seva família descobreixen que aquest té una filla petita de sis anys no reconeguda i que ara, amb la mort del seu pare, es queda orfe ja que no hi ha rastre de la mare. Donat que ningú a la família vol fer-se'n càrrec, el Daikichi accepta dur-se-la a casa temporalment. I és aquest trencament amb la seva rutina perfectament preestablerta que porta al Daikichi a replantejar-se els seus valors.

El què podria haver estat una simple història dramàtica entre un adult i una nena petita és convertida per l'autora del manga en un al·legat contra la immaduresa dels japonesos, sobretot dels homes, concentrats en la seva feina i que s'escapoleixen de qualsevol altra responsabilitat, molt en particular si aquesta té a veure amb infants o amb la llar (que per això ja tenen una dona, que se suposa que això és tasca d'elles). Així, el Daikichi es veu obligat a cedir, a renunciar, però també a responsabilitzar-se, a no pensar en ell mateix, etc. Allò que se'n diu, al cap i a la fi, madurar.

Sense voler desvetllar més d'una trama deliciosa i costumista, si volem convidar a l'espectador a fixar-se en alguns detalls importants de la trama i, sobretot, dels personatges femenins que hi apareixen. Essent com és el món del manga i de l'anime fonamentalment mascle (de vegades ostentosa i insultantment mascle), sorprèn gratament el tractament d'alguns temes certament tabú en la societat japonesa com és el rol de la dona, la relació d'aquesta amb la feina i els fills i, en definitiva, l'encaix de la mateixa en una societat que les encotilla des que són nenes.

Amb un traç dolç i amb nombrosos contrapunts humorístics, Usagi drop no només és tendra (i això no vol dir sensiblera) sinó que és diferent, de principi a fi, donant-li la volta a la truita i convertint-se de manera clarament intencionada en una lliçó seriada per a tot un seguit de devoradors d'anime homes, alhora que pot obrir-li la porta a la riquesa temàtica i artística del gènere a aquells/es que creuen (equivocadament) que tot l'anime japonès està tallat pel mateix patró.