Escena de Carta de una desconocida (Letter from an unknown woman, 1948) - Max Ophuls

Ahir se'ns va morir el Louis Jourdan, deixant una filmografia prou extensa (més de 80 pel·lícules) i papers inoblidables a Gigí, El proceso Paradine, Madame Bovary, Can-Can, El Conde de Montecristo i, fins i tot, Octopussy.
Però en llegir el seu decés, no he pogut traure'm del cap durant una bona estona una de les meves favorites de tots els temps, aquesta de Carta de una desconocida del Max Ophuls. Però deixeu-me posar-vos en situació.
La Lisa (Jean Fontaine) és una adolescent que té com a veí a l'Stefan Brand (Louis Jourdan), un jove pianista de renom. La Lisa se n'enamora perdudament i l'observa des de la distància. La família de la Lisa, però, se n'ha d'anar a viure lluny i, al cap d'uns anys, encara obsessionada amb el record, s'escapa i torna a la seva antiga casa, on torna a observar a l'Stefan, una nit rere una altra. Fins que ell la veu. I llavors comença una de les cites més boniques que el cinema mai ha filmat i que té com a escena central aquest moment magnífic en el que els dos s'embarquen en una atracció que simula un vagó de tren que viatja pels llocs més fascinants del món. Tot un joc d'il·lusions que serveix com a metàfora perfecta del què la Lisa sent i viu per un amor idealitzat.