Traumes cinèfils d'infància

Marc Ambit 8.5.13 , 3 comentaris

Va ser un dia intens, de recordar imatges que potser hem volgut (però no pogut) oblidar. Se'ns va acudir preguntar-vos per Twitter quines eren les pel·lícules que més por us havien fet de petits i... vam destapar la capsa de Pandora.


La primera en obrir foc va ser la Eli, que ens va recordar que mai, ni que sigui de broma, ens hem atrevit a pronunciar el mateix nom tres vegades davant d'un mirall.
L'Alberto Lacasa feia una aposta doble, tot rememorant aquella taverna de nom infame ('El cordero degollado') amb una estrella de sis puntes a la paret i, és clar, l'assassí dels assassins, el Jason.
No és l'únic, però que encara té malsons amb el Jason. Mireu sinó el que ens diu la Sara, una autèntica fan del gènere (si no ens creieu, mireu ben de prop el seu àvatar tuitero.
La Fàtima, per la seva banda, es nota que ho devia passar molt malament de petita, perquè no se n'ha pogut estar de dir-ne un bon grapat.

De fet, la Marga també s'apunta a una d'elles.

I no es queden soles amb el Johnny, no, que també s'hi apunta el Xavi Sanz.

Després tenim a l'Àngels que, com molts de nosaltres, mai més ha pogut banyar-se relaxadament al mar.

En el seu patiment aquàtic, l'acompanya el vBernadac.

I ja que mencionem l'Exorcista, l'Alberto Sánchez és un expert en cinema de terror, per això, quan ens confessa amb quina va passar molta por entenem moltes coses...
I, és clar, tampoc no crec que podem dir que el Jordi Querol estava sol tapant-se els ulls veient segons quines escenes de segons quines pelis...
El que ens ha agafat a contrapeu ha estat el Marc Musquera. Sabíem que la peli en qüestió té fans, però nens traumatitzats?
Això sí, després ens aclareix l'escena i... sí, la veritat és que impressionava.

Després tenim a la Marina, que el tema demoníac la trasbalsa, què vols? No serà pas la única, creiem.

I no vols tu que la Cristina es va anar a topar amb una joia de sèrie B dels 80 que la va marcar per sempre?
Ara, que posats a tenir un trauma, tinga'l amb una obra mestra del cinema contemporani, no?
Els companys de Kuu, al seu torn, ens recorden una peli farcida de visions difícils d'oblidar.
Amb en Joan Moret tenim el plaer de compartir fòbies amb una escena en particular d'aquesta fantàstica peli.
I la Sílvia Augé, que és una clàssica, es va deixar espantar per aquesta plaga insofrible.
Ara, que el que té mèrit és fer com la Marta...
No és la única, la Marta, doncs la Ariadna també comparteix fòbia Krueggerista.
I encara una tercera "fan" del Sr. Kruegger. La Júlia Beltrán, que ens fa una confessió ben oberta.
I per acabar de fer pinya, no fos cas que ens adormissim i ens vingués a visitar, aquí tenim a una altra traumatitzada pel Freddy.
Arribats a aquest punt, deixeu-nos confessar que ens ha encantat aquesta piulada de la Mlle Buendia, més que res perquè ja té mèrit que sigui Disney qui et fiqui la por al cos.
Però no està sola, a l'Alain Garrido Disney també li va jugar una mala passada.
Un altre clàssic empedreït és el Javier Robles, al que el vampirisme li va mossegar fort.
I compte amb la Sílvia Go, que ens recorda un divertiment de sèrie B amb el Corey Haim de protagonista.
La Rosa Farreras va tenir la mala bona sort d'ensopegar de ben petita amb aquesta obra mestra indiscutible del gènere.
La Montse Vidal és encara més clàssica. I no ha oblidat ni la peli ni l'escena que li va donar malsons.

I aquí ve l'Eduard a fer-li companyia a la Montse en la seva visita cultural.

I, és clar, això és el que passa quan veus obres mestres de terror quan ets un crio... que desenvolupes fòbies ben reals (com li va passar al bon amic Paco).
El Jalabop, per la seva banda, ens ha donat la idea de preguntar-vos, un dia d'aquests, ja no per les pelis que us feien por sinó pels objectes que han canviat de sentit en la vostra vida gràcies per culpa d'alguna escena de por.
Però el més fort és que a la Eli, el trauma li va venir imposat... pel col·legi!
I vols creure que mai se'ns havia passat pel cap que el David Bowie pogués fer por a ningú? Doncs a l'Anna sí, què passa?
Coneixent a la Sandra Prat com la coneixem, no ens estranya que sigui com és avui en dia (de friki) havent-la marcat tres pelis tan diferents entre sí com aquestes.
I no ens en podíem anar sense trobar un exemple ben diferent. Com tenir un trauma de terror amb... un musical! (Com li va passar al Rafel)
L'Ester, a més a més, ens fa reflexionar. Hem estat capaços, anys més tard, de veure les pelis traumàtiques de nou?
I els amics de La Peli d'Avui ens fan posar la pell de gallina al recordar una pel·lícula que a nosaltres també ens va marcar i que, a més, voldríem tornar a veure perquè sona friki, friki.

Ens ha estranyat que no hi hagués més traumes relacionats amb aquesta que ens recorda el Beltrán.

Compte, però, amb la Cinta, però sobretot amb la mare de la Cinta!

I, per últim, el Carlos Calvo ens confessa que la suma del Klaus Kinski amb el personatge vampíric per excel·lència el va marcar molt. I a qui no? :D

I escolta, que si no vas tenir ocasió de dir-hi la teva, aquí tens els comentaris per poder-nos deixar la teva confessió traumàtica.

3 comentaris :

Anònim ha dit...

"La Matanza de Texas" continua provocant-me un excessiu respecte fins i tot avui. De petit em vaig colar a una sessió nocturna al menjador del meu tiet i les vaig passar molt magres les setmanes següents.

10 de maig del 2013, a les 14:31
Anònim ha dit...

"La Matanza de Texas" continua provocant-me un excessiu respecte fins i tot avui. De petit em vaig colar a una sessió nocturna al menjador del meu tiet i les vaig passar molt magres les setmanes següents.

10 de maig del 2013, a les 14:32
Marc Ambit ha dit...

Això de "colar-se" en els menjadors de casa on s'estan veient pelis de por és un clàssic!!!! :D A mi també em va passar!

6 d’octubre del 2019, a les 11:11

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )