Blade Runner és molt dolenta
Corria l'any 1981 i Blade Runner (1982, Ridley Scott) estava apunt de ser estrenada, a punt de convertir-se en llegenda, en un dels puntals de la ciència ficció de tots els temps. En el darrer passi de la cinta per al Jerry Perenchio, el Bud Yorkin,i el Robin French de Tandem Production, els executius que la finançaven. I a mesura que l'anaven veient anaven anotant el que els hi semblava.Aquesta és la llista de "defectes" que li van trobar a la pel·lícula del Ridley Scott (i que ens passa el bon amic Santi Fernández de @CineTexas). No té desperdici.
Algunes perles:
- No els hi agrada la seqüència inicial. Això és vista, això és criteri cinèfil, coi!
- "La veu del narrador és horrorosa, l'audiència s'adormirà". No deixa de ser curiós per dos motius: 1) Van ser aquests mateixos executius els que van imposar un narrador perquè creien que no s'entenia la pel·lícula. El Harrison Ford i el Ridley Scott s'hi oposaven fermament. 2) Precisament per l'oposició, es rumoreja que el Ford va gravar la seva narració amb desgana intencionada amb l'esperança de que decidissin no fer-la servir finalment.
- "Tenen que posar més pits a l'escena del camerino de la Zhora". Digues que sí, que sinó la peli no l'anirà a veure ningú.
- "Fins a la mort de la Zhora la pel·lícula és mortalment avorrida". Això ja és de nivell intel·lectual sota mínims.
Dos comentaris afegits, si em permeteu:
1- Gentussa dotada d'aquesta visió tan intel·lectualment elevada del cinema és la que finança moltes de les pel·lícules que s'estrenen.
2- De vegades, tan sols de vegades, ni uns gamarussos com aquests són capaços d'esborrar de la història una obra mestra total i absoluta.
EDITAT_____________________
El Joan Moret ens matisa que aquest "screening" es va fer amb una còpia en blanc i negre i sense la banda sonora definitiva, és a dir que, essent una cersió no final, potser cal posar en context les anotacions d'aquests productors (gràcies, Joan!)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
1 comentari :
Hosti, és boníssim.
Sobretot m'encanta el to de "què polles és això?"
Ara entenc perquè hi va haver tantes versions de la pel·lícula. AMB off, SENSE off, AMB Vangelis, SENSE Vangelis, AMB determinat pla, SENSE...
no acabarem mai
Publica un comentari a l'entrada