Les revenants (2012) - Fabrice Gobert (creador)

Amb motiu de la nostra setmana zombie, vam poder descobrir una pel·lícula francesa de temàtica zombi molt interessant. Es tractava de Les revenants, del Robin Campillo, en la que els morts, sense motiu aparent (ni fuites radioactives ni res semblant) s'aixequen de les seves tombes i tornen a casa, com si de gossets perduts es tractessin.
La gràcia de la pel·lícula era, invariablement, l'original enfocament que de la temàtica zombi en feia, apartant la sang i el fetge i concentrant-se en una qüestió -diguem-ne- més sociològica. Com reaccionaria la societat? I els familiars? Què en faríem de tanta gent tornada de les tombes?

La pel·lícula, que mereix un visionat generós (doncs tot i que a Campillo li falta esma, l'enfocament és tan poderós i original que a qualsevol fan dels zombies li semblarà ben valuosa) ha acabat generant una continuació (o potser millor dir una extensió) en forma de sèrie de televisió, estrenada amb gran èxit a França l'any passat.
El títol és el mateix i el plantejament, exactament igual. Però a la sèrie, els guionistes aprofiten per jugar les cartes familiars i relacionals amb més calma i profunditat. I aquesta és, precisament, la basa que la sèrie juga amb solidesa.
Parlant de guionistes, molt a destacar l'Emmanuel Carrère, reputat escriptor i guionista que ja ha obtingut el reconeixement de públic i crítica literària per molts dels seus treballs (el darrer, l'aclamada biografia del dissident rus Eduard Limonov) i que conduex l'acció cap a trames familiars plenes de silencis i sentiments soterrats, però també cap a sorpreses i girs d'última hora per enganxar l'espectador.

Se li afegeix una moderna banda sonora a càrrec de la banda de post-rock còsmic Mogwai per insuflar textures incòmodes a unes imatges que, sense ser cruentes o gore, tenen una enorme força dramàtica, conformant un producte televisiu molt destacable i original. No trigarem a veure'n algun remake nord-americà, ja us hi podeu apostar el sou.