Siete ocasiones (Seven Chances, 1925) - Buster Keaton

Impressionant. Senzillament impressionant. I molt divertida. MOLT divertida aquesta comèdia de durada efímera (56 minuts) que relata les peripècies del Buster Keaton per aconseguir cobrar una herència mil·lionària que només es farà efectiva si aconsegueix casar-se abans de les 7 de la tarda.

Des dels primers intents d'aconseguir una dona disposada a vestir-se de blanc fins a la extensa corredissa final -perseguit per hordes de pretendents que busquen un marit a qualsevol preu- on el Keaton demostra les seves habilitats gimnàstiques, Seven Chances és una delícia. Un la veu sense deixar de somriure i descobrint un munt d'escenes i d'idees que, allà pel 1925 eren innovadores, però que avui en dia ha fet servir tothom. Hi ha gags memorables, rocambolesques peripècies acrobàtiques, en un autèntic tour de force en el que el protagonista s'ha de guanyar l'herència a un preu ben alt i jugant-se el físic -literalment- al llarg del trajecte.

Però és que, a més, la cursa cap a l'altar, el trajecte ple d'entrebancs amaga una segona lectura fantàstica per a aquells que vulguin rascar la comèdia per trobar-ne el substrat social.

Inventiva, encisadorament innocent, brillant i plena de bon humor, és impossible veure Seven Chances i no sentir-se millor que una hora abans.
Que no n'esteu convençuts de veure-la? Doncs mira, fem una cosa... Mireu aquesta escena de tres minuts. Si no us venen ganes de veure-la sencera:
a) No teniu sang a les venes.
b) No teniu venes.

És a dir, que si veieu aquesta espectacular escena de tres minuts i, o bé no rieu o bé no teniu ganes de veure-la, és que l'Edward James Olmos de Blade Runner ja té clar que sou uns replicants sense ànima.




I, sabeu què? El millor de tot és que podeu veure la pel·lícula, sencereta, seguint aquest enllaç.